dimecres, 14 de novembre del 2012


LÁZARO, David. A contracorriente...
Dins Buscando lo invisible
Al destí agraeixo d'haver començat la casa per la teulada, fer poesia, ser catalana, i comptar amb  la nit, la pluja i la tardor. Aquest girasol no es deixa capgirar pas.
Publicat per a

9 comentaris:

  1. Sílvia 14 de novembre del 2012, a les 17:37

    Una bona divisa, la teva, com aquest girasol rebel, que va a contracorrent. M'agrada molt!!!

    ResponElimina
  2. artur14 de novembre del 2012, a les 20:11

    No hi ha res millor que ser un mateix !!
    ....com deia el Llach (crec ) I amb un somriure, la revolta !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de novembre del 2012, a les 20:13

      Voler ser el que ets és bàsic per ser feliç. Això no sé qui ho deia!

      Elimina
    2. artur14 de novembre del 2012, a les 20:49

      no importa "qui" ...importa el "què"
      Bona nit !!

      Elimina
  3. Núria Pujolàs15 de novembre del 2012, a les 16:43

    Girasóc...o sigui...sóc una mica com aquest girasol...un petó, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals15 de novembre del 2012, a les 19:38

      Crec que entre els qui seguiu aquest bloc hi ha més d'un girasol com aquest!

      Elimina
  4. Joana16 de novembre del 2012, a les 8:30

    No, no ens capgiraran, Helena., segur que no!!!

    Molt ben trobat

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)