dimecres, 14 de novembre de 2012


LÁZARO, David. A contracorriente...
Dins Buscando lo invisible
Al destí agraeixo d'haver començat la casa per la teulada, fer poesia, ser catalana, i comptar amb  la nit, la pluja i la tardor. Aquest girasol no es deixa capgirar pas.

9 comentaris:

  1. Una bona divisa, la teva, com aquest girasol rebel, que va a contracorrent. M'agrada molt!!!

    ResponElimina
  2. No hi ha res millor que ser un mateix !!
    ....com deia el Llach (crec ) I amb un somriure, la revolta !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Voler ser el que ets és bàsic per ser feliç. Això no sé qui ho deia!

      Elimina
    2. no importa "qui" ...importa el "què"
      Bona nit !!

      Elimina
  3. Girasóc...o sigui...sóc una mica com aquest girasol...un petó, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que entre els qui seguiu aquest bloc hi ha més d'un girasol com aquest!

      Elimina
  4. No, no ens capgiraran, Helena., segur que no!!!

    Molt ben trobat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preferir la nit al dia no tothom ho fa, Joana.

      Elimina