 |
| MONFORT, Àlex El compàs de la ballarina... dins El xiuxiueig. Poesia Visual d'àlex Monfort |
Un peu del compàs fix, clavat al terra, l'ofici. L'altre, el de l'artista, la vocació, que es mou al voltant de l'ofici, amb més llibertat, però limitat a girar en cercle. Bellesa i utilitat, enamorament i amor, independentisme i nacionalisme.
Que bo el poema visual! T'ha quedat rodona la interpretació, això és que has fet servir un bon compàs ;)
ResponEliminaSílvia, a tu sí que t'ha quedat rodó el comentari!
EliminaRodonet, rodonet, Helena!!! Serà que sempre agafes un bon compàs???
ResponEliminaRodonet com el teu cabdell, Joana!
EliminaSempre (de)pendents un del altre, però cadascun al seu món individual, també.
ResponEliminaBessets!
Cadascú al seu món individual és un mateix en dues facetes diferents.
EliminaEl final del teu comentari m'ha sorprès.
ResponEliminaÉs que em surt la vena que em ve donada per les eleccions. Jo mateixa no sabia que pensava d'aquesta manera fins que ho he escrit. Una mica és allò de "lo mejor és enemigo de lo bueno" (hi ha traducció d'aquest refrany?).
ResponEliminaHo haurem de demanar a en Víctor Pàmies.
ResponElimina