dimarts, 13 de novembre del 2012


GELATS, Laura Excavant els segles
dins Fotografies by Laura Gelats
A vegades el present es presenta de manera barroera, no perdona res. Fins i tot amb senyals fluorescents que contrasten amb les ruïnes. Amb els senyals d'habitabilitat que romanen a les parets, a banda de les pintades que hi han fet. Un passat massa mutilat, que es vol projectar en el futur malgrat tot.


Publicat per a

11 comentaris:

  1. Sílvia 13 de novembre del 2012, a les 10:00

    Les obres sempre ho revolucionen tot, i per això sempre són motiu de controvèrsia. Els que no accepten els canvis perquè volen conservar el passat i els que els tiren endavant només pensant en el futur. I el present, com tu dius, no perdona.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals13 de novembre del 2012, a les 10:47

    Sílvia,
    si ser "progre" és voler aquest progrés, crec que no sóc gaire progre!

    ResponElimina
  3. artur13 de novembre del 2012, a les 12:41

    L'home té la costum de deixar petjada per on passa.... i en les obres es fa mes evident. Ningú vol ser oblidat...
    Bon dimarts !!

    ResponElimina
  4. Helena Bonals13 de novembre del 2012, a les 12:46

    La teva petjada en aquest bloc tampoc vol ser oblidada, Artur!

    ResponElimina
  5. David Lázaro13 de novembre del 2012, a les 15:11

    Sempre m'ha produit tristesa veure les parets pintades o amb paper, i les restes de mobiliari dels edifics que enderroquen... Em semblava que estava envaïnt la intimitat de les persones que hi habitaven..

    ResponElimina
  6. Helena Bonals13 de novembre del 2012, a les 16:02

    David,
    és veritat, és com si els edificis es despullessin i mostressin la seva vida interior.

    ResponElimina
  7. Jordi Dorca13 de novembre del 2012, a les 16:45

    El present és indefugible, sempre hi és.
    El passat el podem convocar.
    El futur no existeix, però és nostre.

    ResponElimina
  8. Josep13 de novembre del 2012, a les 20:31

    Helena, a mi em fa molta pena veure aquesta Barcelona carregada d'història i que dia a dia la va perdent. Molts dies són botigues,cartells, estació de la Sagrera, Mercat Sant Antoni ...
    No vull aquest progrés. Vull veure el mural romà a la nostra ciutat. El que l'Ajuntament m'ho ha tapat amb ciment.

    ResponElimina
  9. Unknown14 de novembre del 2012, a les 13:31

    Viure el present tot agraint-li al passat la història viscuda i caminar des del present albirant un futur que farem present.

    Aigh, que m'embolique!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)