diumenge, 4 de novembre del 2012

TRAVERIA, Miquel. Sunset on Moknstown's dins
Imatges i sensacions

El futur dels núvols, a dalt, reflectit en el passat de les llambordes, a baix. Perquè la nostàlgia i l'esperança van unides més enllà del nostre present en forma d'horitzó. També podria ser la nostra ànima que provaria de reflectir-se al bassal, de fer-se humana.

6 comentaris:

  1. Potser perquè l'horitzó, com el futur, ens son inabastables....
    Una bona imatge, per fer-nos pensar !
    Bona setmana !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      sí, a més de maca diu coses, aquesta imatge.
      Bona setmana!

      Elimina
  2. i un camí llarg, tot i que esperançat, per arribar a l'horitzó, més tard o més d'hora, sense pressa però sense pausa.

    Aferradeta, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      l'horitzó sempre és inaferrable, per això és horitzó!

      Una abraçada!

      Elimina
  3. O la llibertat, helena, cercant un lloc on poder-se esplaiar!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llibertat que es troba en els poemes, efectivament. A mi se m'acaba la llibertat, amb les opos.

      Elimina