dimarts, 13 de novembre del 2012


GELATS, Laura Excavant els segles
dins Fotografies by Laura Gelats
A vegades el present es presenta de manera barroera, no perdona res. Fins i tot amb senyals fluorescents que contrasten amb les ruïnes. Amb els senyals d'habitabilitat que romanen a les parets, a banda de les pintades que hi han fet. Un passat massa mutilat, que es vol projectar en el futur malgrat tot.



11 comentaris:

  1. Les obres sempre ho revolucionen tot, i per això sempre són motiu de controvèrsia. Els que no accepten els canvis perquè volen conservar el passat i els que els tiren endavant només pensant en el futur. I el present, com tu dius, no perdona.

    ResponElimina
  2. Sílvia,
    si ser "progre" és voler aquest progrés, crec que no sóc gaire progre!

    ResponElimina
  3. L'home té la costum de deixar petjada per on passa.... i en les obres es fa mes evident. Ningú vol ser oblidat...
    Bon dimarts !!

    ResponElimina
  4. La teva petjada en aquest bloc tampoc vol ser oblidada, Artur!

    ResponElimina
  5. Sempre m'ha produit tristesa veure les parets pintades o amb paper, i les restes de mobiliari dels edifics que enderroquen... Em semblava que estava envaïnt la intimitat de les persones que hi habitaven..

    ResponElimina
  6. David,
    és veritat, és com si els edificis es despullessin i mostressin la seva vida interior.

    ResponElimina
  7. El present és indefugible, sempre hi és.
    El passat el podem convocar.
    El futur no existeix, però és nostre.

    ResponElimina
  8. Helena, a mi em fa molta pena veure aquesta Barcelona carregada d'història i que dia a dia la va perdent. Molts dies són botigues,cartells, estació de la Sagrera, Mercat Sant Antoni ...
    No vull aquest progrés. Vull veure el mural romà a la nostra ciutat. El que l'Ajuntament m'ho ha tapat amb ciment.

    ResponElimina
  9. Viure el present tot agraint-li al passat la història viscuda i caminar des del present albirant un futur que farem present.

    Aigh, que m'embolique!!!

    ResponElimina