dimarts, 9 d’octubre del 2012

PLA MONTFERRER, Enric
dins el seu bloc

Aquest instant en què la cullera se sosté sense vessar cap líquid és màgic, com la poesia. L'equilibri de l'equilibri, la fragilitat entre el nord i el sud, entre els que segueixen i els que no, entre els que mengen i els que no.
Publicat per a

17 comentaris:

  1. sa lluna9 d’octubre del 2012, a les 22:55

    Avui no hi puc afegir cap paraula, estem tan d´acord!!
    Màgic equilibri, que també ho hauria de ser perquè mengéssim tots.

    Aferradeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 d’octubre del 2012, a les 7:25

      L'equilibri sembla que només sigui per a nosaltres, no pas pel tercer món.

      Elimina
  2. Pere10 d’octubre del 2012, a les 0:11

    Funàmbul de la vida
    sempre amunt i avall
    per ... la mateixa corda.

    Bona nit Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 d’octubre del 2012, a les 7:27

      Sí que és com un funambulista, i la corda no canvia, la corda de la vida.

      Elimina
  3. Núria Pujolàs10 d’octubre del 2012, a les 7:58

    La cullera és el símbol de la vida de cadascú de nosaltres. Un petó i gràcies per compartir bellesa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 d’octubre del 2012, a les 10:11

      M'agrada com ho dius, Núria. Sí que en som, de fràgils!

      Elimina
  4. Sílvia 10 d’octubre del 2012, a les 9:41

    Sempre fa més impressió el vertigen que la caiguda. Aquesta imatge és impressionant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 d’octubre del 2012, a les 10:13

      No ho havia pensat mai, això del vertigen per sobre de la caiguda, Sílvia. Un cop em vaig llançar des d'un trampolí tencant els ulls, i és veritat que no va ser res.

      Elimina
  5. Jordi Dorca10 d’octubre del 2012, a les 9:46

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Josep10 d’octubre del 2012, a les 18:43

    I també com una cadena quieta que formen els instants.

    ResponElimina
  7. Unknown10 d’octubre del 2012, a les 18:50

    L'equilibri d'aquesta cullera és ben difícil de mantenir. Tan de bo tots tinguerem aquest aplom. Cal seguir, Helena, és clar que sí. Jo ja no sé ni les vegades que he pensat el que tu dius, però sempre cal cercar el motor que t'empente i tu el tens, tens tres blogs que són l'enveja de qualsevol blocaire i una admiració molt gran per part de molta gent. Vinga endavant!!!

    ResponElimina
  8. Unknown10 d’octubre del 2012, a les 18:51

    Trs no quatre!!!

    ResponElimina
  9. Jordi Dorca10 d’octubre del 2012, a les 19:30

    Ja no em queden més paraules d'admiració, Helena.
    Sublim, sublim, sublim.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)