 |
| Fotografia dins Ral·lis fotogràfics de la Diputació de Barcelona |
dissabte, 13 d’octubre del 2012
Com passa amb la Crítica de la raó pura, de Kant, hi hauria la crítica de la natura pura. Enlloc com sobre les rajoles el nen podria córrer tant, avançar tant. La racionalitat es complementa amb la intuïció de manera efectiva moltes vegades. Som fets de carn i ossos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És veritat, potser la imatge del nen seria molt més idil·líca corrent enmig de la natura però l'herba, els rocs i altres entrebancs naturals entorpirien el seu córrer.
ResponEliminaL'has clavat, Sílvia!
EliminaSempre aprenc idees noves, aquí!
Elimina:) :) :)
EliminaLes rejoles són les mans que l´ajuden a caminar fins que pugui anar sol. De fet, no deixa d´estar envoltat per la natura...
ResponEliminaÉs cert, na Sílvia l´ha clavat!! ;)
Bessets a totes dues!
Molt bo això que dius de les mans protectores, sa lluna. Interpretes molt bé!
ResponElimina'La racionalitat es complementa amb la intuïció' no puc estar més d'acord. Salutacions
ResponEliminaLa racionalitat i la intuïció, com el seny i la rauxa, es complementen i s'han de complementar. Gràcies, Lupe.
EliminaÉs veritat: les cames de la natura corren més bé damunt l'asfalt. Els atletes ho saben.
ResponEliminaRes més a afegir, Jordi.
EliminaLa racionalitat sembla prerdre's a mesura que s'avança en el camí. Els aires de llibertat aconseguits pel nen en córrer semblen endinsar-se al bocatge del fons, on el perill potser és més gran, per entrar en un erreny més desconegut i salvatge, però no la possibilitat de conèixer nous horitzons.
ResponEliminaSorry Helen si m'hi he descabdellat una mica massa, serà cosa de les hores!!!
La teva racionalitat i la teva intuïció ajuda a entendre la imatge també.
Elimina