 |
| ESPARZA, Gilberto. "mrñ", 2007 |
La tècnica convertida en art. Els cables de color, com les artèries, i el motor com el cor. La vida sobre el fons negre de l'art. Un garbuix, com ho indica el títol, "mrñ", el de les nostres experiències inconnexes. "Si el món fos clar, l'art no existiria", diu Camus. Si el món fos bell tampoc. Aquesta obra voldria redimir la realitat.
És un bon garbuix, si algú fes una foto de les idees mentals de l'artista abans de crear s'hi assemblaria. És curiós que l'art s'inspiri en el món i, en canvi, resulti bell en essència.
ResponEliminaCom les estàtues clàssiques s'inspiren en la realitat, i són art. M'agrada això del garbuix mental de l'artista!
EliminaVols dir que és redimible? Aiiiiiiiiiiii...
ResponEliminaJo crec que en part sí, que la realitat la redimim amb l'art. L'art sol embellir, idealitzar, l'art que a mi m'agrada més, en tot cas.
EliminaHo sento, potser sigui art, però jo no veig més que fils de corrent, i a mi la corrent em dóna rampa ;)
ResponEliminaAdmiro la teva visió, crec que és l´únic art que hi veig aquí.
Aferradeta, nina!
M'agrada més de trobar bellesa en uns cables que no pas en una posta de sol! Massa fàcil.
EliminaAferradeta!
Hi ha una línia molt fina entre art i tecnologia. Avui ens ho deixes molt clar.
ResponEliminaUna abraçada, Helena
Ho has vist molt bé, maijo. I l'art també és tècnica.
EliminaM'agrada més la teva interpretació que l'obra en si. Un petó, bonica!
ResponEliminaQuan començo a interpretar no sé on aniré a parar!
EliminaSempre he vist l'art com un intent de traslladar a un nivell superior les mancances de la realitat tangible. Un suport on expressar sentiments, estats anímics bellesa o un recer on trobar conhort i diluir les frustracions de l'ésser humà. Així que coincidem totalment les dues amb la idea de Camis
ResponEliminaaigh Camus
ResponEliminaEm sembla que he demostrat que no sé viure sense l'art!
Elimina