El paraigua protector de la nostra fràgil humanitat contrasta pel seu vermell amb el cel embromat sobre el mar, tant com amb el terra cobert de verd. Un paraigües que és com el refugi d'un llibre, com un poema que s'estén.
una imatge bellíssima.. aquest protector humà destaca rotundament amb els dos complementaris.. i em sap greu si et poses ja no vermella, però sí morada, cada vegada gaudeixo més amb les teves interpretacions
Em sembla que aquest paraigües poc li servirà amb la tormenta que té al damunt ;)
ResponEliminaM´encanta la foto i la teva interpretació.
Sempre ens cal un refugi ón poder sentir-nos "segurs".
Aferradeta!
sa lluna,
Eliminael progrés serveix d'alguna cosa.
La teva intel·ligència és acolorida i destaca com el paraigües...Magnífica interpretació de la imatge. Un petó!
ResponEliminaEm posaré vermella com el paraigües, Núria!
Eliminai ens arrecera aixoplugant els nostres anhells
ResponEliminaEls nostres anhels necessiten aixopluc, el qual ens mereixem.
EliminaUns anhels que se saben defensar.
EliminaCom la Descabdellant Versos,
que sempre en sap tenir.
una imatge bellíssima..
ResponEliminaaquest protector humà destaca rotundament amb els dos complementaris..
i em sap greu si et poses ja no vermella, però sí morada, cada vegada gaudeixo més amb les teves interpretacions
Jo també gaudeixo fent les entrades, repeteixo que entre tots m'hi empenyeu.
EliminaEl paraigua roig protegeix de qualsevol tempesta. M'agrada molt aquesta foto, la teva interpretació és brillant.
ResponEliminaPot ser brillant, no ho sé, però és completament meva, la idea.
EliminaCom dius tu la fràgil humanitat o potser la gran fragilitat humana....molt bonic Helena.
ResponEliminaMarta,
ResponEliminafragilitat entre terra i cel.
El paraigua encara hi és.
ResponEliminaM'alegra que encara hi sigui, el paraigua.
EliminaRoig i valent contra totes les tempestes.
EliminaNo sabia que paraigua s'escrivís així, Jordi! En saps massa!
EliminaHo para tot.
EliminaTot, tot?
ResponEliminaNo ben bé. Tens raó.
ResponEliminaNo, és que pensava que a vegades també t'agrada de mullar-te. Poques vegades!
EliminaTornes a tenir una mica de raó. Però no tota.
EliminaLa veritat rarament és pura, i mai simple, que deia Wilde.
ResponElimina