AREÑAS RUSIÑOL, Consol, Roselles dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
La imatge de la primavera per definició. Les espigues sembla que toquin el cel. Unes espigues que podrien ser les bandes grogues de la bandera catalana. Verd festuc i vermell, els colors d'aquesta estació.
Això podria ser una al·legoria de la gran capacitat dels catalans per adaptar-nos a la circumstància, canviar el groc pel verd perquè és primavera. El que passa és que no estic segur que sigui veritat.
ResponEliminaI per què no, XeXu?
EliminaS'omplen els ulls de llum i colors, per jo això és vida!!
ResponEliminaI la vida mira cap el cel cercant bones noves.
Preciós el dia que fa avui i el que et desitjo a tu.
Bessets!!
El dia que fa avui és com el de la imatge, sa lluna! Jo també et desitjo bon dia.
ResponEliminaQue bonica la foto Helena, amb tots els detalls de la primavera!
ResponEliminaUn dia bell, el d'avui, gaudeix-lo...
Judit,
Eliminaés una imatge bellíssima!
Molt maco, Helena! Bona combinació d'imatge i paraules.
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme. La combinació d'imatges i paraules és molt de Sant Jordi!
EliminaHelena i el groc i vermell ? Hi ha coses que sempre hi són i, en conseqüència, gairebé no te n’adones de la seva presència. Només ocasionalment et criden l’atenció. Això em passa, entre moltes altres coses, amb la ginesta . És una planta tan habitual, tan corrent, tan de tota la vida, que gairebé no m’hi fixo. Només amb l’arribada de la primavera, quan veig les primeres flors grogues al costat dels camins, sobtadament m’adono que el bon temps s’acosta i no puc evitar un somriure.
ResponEliminaUna abraçada.
La ginesta del poema de Maragall m'agrada molt, Josep, és veritat que també és el color de la primavera.
ResponElimina