Unes pilones d'estètica parisenca, i la humanització d'un carrer on els cotxes no poden aparcar, amb la bellesa de les llambordes, l'encant d'aquesta ciutat. Les paraules d'una carta sobreposades a la imatge, que és virada en sèpia, sembla que omplin el carrer de més poesia encara. És ben bé una imatge de postal o d'scrapbooking.
No he sabut llegir el que diu la postal. Ho tornaré a provar. Ja torno.
ResponEliminaJordi,
Eliminaés en anglès, hi llegeixo les paraules "february", "weding" i "1939". No t'hi escarrassis, el que és bell és la cal·ligrafia, no pas el que diu.
Somieig, romanticisme, màgia...poesia.
ResponEliminaAferradetes!
Sí, molt de romanticisme, sa lluna, sobretot!
Eliminabressolats de dolçor
ResponEliminaSí, és molt dolça aquesta imatge, Daniel.
EliminaA mi em produeix una estranya sensaciò,,la duresa del pilastre de ferro,amb l.encant del color sepia ,donan aquet toc romantic,,dos imatges contraposades.
ResponEliminaLa cal.ligrafia no la sè veure.Salut Helena..
Els pilastres són bonics, malgrat tot, no desaparencen la resta de la imatge, penso. La cal·ligrafia sí que hi produeix un toc de poesia definitiu.
EliminaEm sembla que la carta és del febrer del trenta set( ? )...Segurament les seves paraules són tan poètiques, com la bellesa del carreró...
EliminaSí que és del 37! Cal imaginar-se-la, la bellesa de les paraules.
EliminaNo cal llegir la carta per entendre la màgia que amaga.
ResponEliminaVerba volant, scripta manent,
Eliminatampoc cal entendre l'anglès en aquest cas. I "scripta manent".
Tenir les paraules clavades a terra, com les pilastres, fa el moment perdurable. És màgic... me recorda a les postals que es venen als mercats de segona mà.
ResponEliminaBona interpretació de les pilastres, cantireta. Sí que és màgic.
EliminaEn un primer moment pensava que eren peces d'escacs! Fins les pilones són elegants a Paris...
ResponEliminaLupe,
Eliminasí, són unes pilones especialment elegants, no fan massa lleig.