dijous, 16 de maig del 2013

MARTÍNEZ BARCIA, Manuel dins Un embrujo de fuego

El sentiment que desvetllen les branques dels arbres, el dels campanars, seria el de com si tots els elements de la imatge tendissin cap amunt, amb la lluna plena com a referència al fons. Almenys, encara que no es puguin tocar, visualment se solapen dos elements relacionats.

8 comentaris:

  1. La punta del campanar sembla que punxi la lluna plena. És una imatge magnífica!

    ResponElimina
  2. Aquesta lluna és com un far, com una bombolla de llum ... a punt d'explotar.

    Bon dia Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere,
      la metàfora més bèstia que mai he llegit sobre la lluna, és que és com un gra de pus.
      Bon dia.

      Elimina
  3. Aquest campanar ha fet diana, sembla que ha tocat el cor a la lluna. :)

    Totes les imatges on surt la lluna són espectaculars.

    Bona tarda!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      fa dos dies el sol, ara la lluna, que se t'escau tant!

      Elimina
  4. Aquests arbres es miren el campanar amb recança, ells també volen ser els afortunats dipositaris, tan sols per uns moments, de la meravellosa llum del cel, en la nit dels temps...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, els arbres tenen enveja del campanar, molt ben vist, M. Roser! I molt ben explicat.

      Elimina