MIQUEL. Doble parella dins Fotofília |
Hi ha una ambivalència, alhora que una doble parella, en aquesta imatge. Les dues persones, els dos gossos, generen el títol de la foto. Imatge que parlaria de la fidelitat. Però a més a més hi ha una doble parella, la del mar i el terra, la del mar i el cel. Una imatge senzilla i complexa alhora.
Cel, mar i terra podrien arribar a trio, fins i tot.
ResponEliminaEstic d'acord. Jo hi veig un got superposat, contenint una mena de trifàsic, amb dues línies ben diferenciades separant terra i mar i mar i cel.
EliminaEm sembla que no és gaire difícil de veure-hi el que hi veieu, XeXu i Sergi.
EliminaEl mar separa la terra del cel.
ResponEliminaI els gossos ensumen les onades.
Els gossos ensumen el que els separa del cel, és veritat, Jordi.
EliminaJo sempre veig el cel, el mar i la sorra com un haikú visual.
ResponEliminaLes parelles se'l llegeixen o l'ensumen.
El cel als ulls.
La mar que sempre em besa.
Jo sóc la sorra.
M'embadaleix el teu haiku, Carme. Tu sí que tens el cel als ulls!
EliminaMolt ben trobat !
EliminaEm perdonareu.
ResponEliminaDoncs jo no arribo tant lluny...la ment m´és molt senzilla ..LLegirte em reporta donarm´en compte de moltes observacions que s´em escapen.
Salut Helena
Rosalia,
Eliminamoltes gràcies, però si t'arriba alguna cosa del que dic és que la teva ment no és tan senzilla.
Helena, m'afalaga que hagis trobats mèrits en aquest instant. És una imatge encara de l'hivern, del temps aparentment estèril, com indica la branca despullada que qui sap que fa a l'arena..., però les vides fan el seu camí, lent, entre el cel i la terra, a la vora de la mar.
ResponEliminaMiquel,
Eliminam'agrada molt aquesta imatge però no m'havia fixat en la branca! És bona la teva, d'interpretació.
uuf que precios tot!!!no estic a la vostra altura,pero m´és molt aprofitos e interesant .
ResponEliminaGràcies Helena pel teu comentari
Gràcies a tu, Rosalia.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaRosalia, a mi hi ha dies com avui que tampoc estic a l'altura de la nostra bona amiga Helena, ni molt menys, ni de les persones que li contesten. La teva actitud m'ha agradat, i estic segur que als altres també.
ResponEliminaBona nit.
Josep,
Eliminaaixò d'estar a l'altura és ben fàcil, t'ho has d'estimar.
La imatge és tot el que representa la natura, vida.
ResponElimina(El foc també hi és)
Aferradetes!
El foc seria darrere l'aigua del mar, doncs, sa lluna.
EliminaJa ho tindré en compte, Jobove.
ResponEliminaGràcies Josep,per la teva referencia .
ResponEliminaJo crec que sa lluna ,es refereix al foc de la passió de la parella.
És una lectura ,massa racional?