Ojos dins Las fotos más alucinantes |
L'espiga, rossa; el sol de la posta, daurat. Només l'ull poètic pot reflectir amb tota fidelitat la força que un element com aquest té. L'objectiu de la càmera també és com la nineta de l'ull del mateix fotògraf, com la d'aquest sol. L'observador observat.
Un rostre que ens mira. De dona.
ResponEliminaSí, de dona, és veritat! És molt femení. I ens mira amb atenció.
EliminaPortem-nos bé, doncs.
EliminaUn ull diví, afinadíssim.
Una metàfora d'un ull molt bella, en definitiva.
EliminaUna dona amb una mirada una mica gèlida, encara que cremi.
EliminaSí, Carme, com de gat.
EliminaPreciosa, preciosa, impressionant!!
ResponEliminaPer la seva originalitat em recorda una que vaig veure, en la que hi havia tres gavines, captades de tal manera que semblava una cara somrient. Ara no tinc la imatge, però em va quedar el nom "la sonrisa de Dios". Si la trobo la posaré aquí.
Bona tarda!!
Bessets
Sí que és impressionant, sa lluna. No sé com l'han pogut fer.
EliminaEl teu escrit m'agrada més que la imatge (que també està molt bé) M'ha fet pensar en els que diuen que la raó és una via necessària per apropar-nos a la realitat però sovint insuficient. L'art és un mitjà d'apropament que pot explicar-nos coses que a la raó se li escapen.
ResponEliminaMoltes gràcies, Consol, per aquest comentari i pel teu "Si fossis". L'altre dia algú deia que la riquesa, com la raó per apropar-nos a la realitat, és necessària per a la felicitat, però tampoc és suficient.
EliminaM'agrada, m'agrada. La terra i el cel, tan lluny i tan prop. Mirem i ens miren.
ResponEliminaMiquel,
Eliminamolt bona observació això de "la terra i el sol, tan lluny i tan a prop".
Quina foto tan bonica! Quina meravella d'ull, una de les moltes possibiltats d'esguards de l'univers.
ResponEliminaÉs una imatge única de l'esguard del sol, novesflors.
EliminaTbe em sumò a l´impacte de l´imatge ..ès com si ens vigiles per la ranura de la clau..mmm..la lectura molt inquietan
ResponEliminal´observador ,observat.S´ha captat l´ull de Deu ?...Salut Helena
Rosalia,
Eliminal'ull de Déu no s'ha copsat, almenys jo no, no sóc creient!
M'agrada això del forat de la clau.
S'arboren les espigues
ResponEliminaen la tarda daurada.
Cauen ulls en els rostolls.
Aviat segarem somriures.
Que maco, cantireta. A segar somriures!
EliminaSobren le paraules!
ResponEliminaQue dràstica, Lupe! Tu deus ser de les que els hi sobra la crítica, la interpretació.
EliminaFantàstica imatge Helena i , com sempre, fantàstica reflexió
ResponEliminauna abraçadeta !
joan
Moltes gràcies, Joan! La teva opinió compta.
EliminaUna abraçadeta!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn ull ben assolellat, amb pestanyes que són espigues daurades, pel mateix sol que ens està mirant...És una mirada màgica.
ResponEliminaUna mirada màgica, ho dius molt bé, Roser.
Elimina