dissabte, 12 d’octubre de 2013

El que queda del dia

Banc de tardor dins Relats en català

Restes de vida
vegetal, sobre fusta
cansada, morta.

17 comentaris:

  1. Quin contrast de color tan maco, els bancs de fusta sempre m'han agradat, quantes anècdotes tenen a explicar oi?
    Bon diumenge!

    ResponElimina
  2. Gemma,
    bacs de fusta on seure en estar cansat. I tant que tenen anècdotes per explicar!

    ResponElimina
  3. Una mica com la tardor, que tot sembla morir per tornar a néixer més tard.
    M'agrada molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ninona,
      és molt decadent, aquesta imatge, però molt maca.
      Ja l'he penjat a Relats en català.

      Elimina
  4. Olga,
    molt redundant, el meu poema, com la imatge, tot i el contrast de blanc i negre i color.

    ResponElimina
  5. Helena, jo trobo que no hi ha res mort, cansat si, tant el banc com la fulla.

    Els colors, preciosos.

    ResponElimina
  6. Josep,
    precisament pels colors en parlo, de la mort. Però em sembla que tens raó!

    Avia'm si un dia et vinc a veure a Balsareny.

    ResponElimina
  7. Un gran banc, que recull la vida, la mort. Tot?

    ResponElimina
  8. Jordi,
    la poesia sol encabir entre els seus temes la vida i la mort, que són el mateix.

    ResponElimina
  9. Preciós poema on sintèticament toques dos dels grans temes universals de la poesia; la conjunció amb la imatge és immillorable...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      m'agrada de fer poemes d'imatges, vaig començar així. Sempre faig com una traducció del que crec que passa a la imatge en paraules.

      Elimina
  10. La fulla groga, malgrat haver caigut de l'arbre, dona sensació de vida si la comparem amb la fusta vasta del banc...Vegetal, sobre vegetal...
    Un haiku a la vora del camí!

    ResponElimina
  11. M. Roser,
    ho has observat molt bé, vegetal sobre vegetal.

    ResponElimina
  12. Helena, vols votar quines aportacions t'agraden més?

    ResponElimina