Quin contrast de color tan maco, els bancs de fusta sempre m'han agradat, quantes anècdotes tenen a explicar oi?Bon diumenge!
Gemma,bacs de fusta on seure en estar cansat. I tant que tenen anècdotes per explicar!
bancs, volia escriure
Una mica com la tardor, que tot sembla morir per tornar a néixer més tard.M'agrada molt.
ninona,és molt decadent, aquesta imatge, però molt maca.Ja l'he penjat a Relats en català.
Bona reflexió per a una bona foto.
Olga,molt redundant, el meu poema, com la imatge, tot i el contrast de blanc i negre i color.
Helena, jo trobo que no hi ha res mort, cansat si, tant el banc com la fulla.Els colors, preciosos.
Josep,precisament pels colors en parlo, de la mort. Però em sembla que tens raó!Avia'm si un dia et vinc a veure a Balsareny.
Un gran banc, que recull la vida, la mort. Tot?
Jordi,la poesia sol encabir entre els seus temes la vida i la mort, que són el mateix.
Preciós poema on sintèticament toques dos dels grans temes universals de la poesia; la conjunció amb la imatge és immillorable...
Jordi,m'agrada de fer poemes d'imatges, vaig començar així. Sempre faig com una traducció del que crec que passa a la imatge en paraules.
La fulla groga, malgrat haver caigut de l'arbre, dona sensació de vida si la comparem amb la fusta vasta del banc...Vegetal, sobre vegetal...Un haiku a la vora del camí!
M. Roser,ho has observat molt bé, vegetal sobre vegetal.
Helena, vols votar quines aportacions t'agraden més?
Ups! L'enllaç de les votacions aquí
Quin contrast de color tan maco, els bancs de fusta sempre m'han agradat, quantes anècdotes tenen a explicar oi?
ResponEliminaBon diumenge!
Gemma,
ResponEliminabacs de fusta on seure en estar cansat. I tant que tenen anècdotes per explicar!
bancs, volia escriure
EliminaUna mica com la tardor, que tot sembla morir per tornar a néixer més tard.
ResponEliminaM'agrada molt.
ninona,
Eliminaés molt decadent, aquesta imatge, però molt maca.
Ja l'he penjat a Relats en català.
Bona reflexió per a una bona foto.
ResponEliminaOlga,
ResponEliminamolt redundant, el meu poema, com la imatge, tot i el contrast de blanc i negre i color.
Helena, jo trobo que no hi ha res mort, cansat si, tant el banc com la fulla.
ResponEliminaEls colors, preciosos.
Josep,
ResponEliminaprecisament pels colors en parlo, de la mort. Però em sembla que tens raó!
Avia'm si un dia et vinc a veure a Balsareny.
Un gran banc, que recull la vida, la mort. Tot?
ResponEliminaJordi,
ResponEliminala poesia sol encabir entre els seus temes la vida i la mort, que són el mateix.
Preciós poema on sintèticament toques dos dels grans temes universals de la poesia; la conjunció amb la imatge és immillorable...
ResponEliminaJordi,
Eliminam'agrada de fer poemes d'imatges, vaig començar així. Sempre faig com una traducció del que crec que passa a la imatge en paraules.
La fulla groga, malgrat haver caigut de l'arbre, dona sensació de vida si la comparem amb la fusta vasta del banc...Vegetal, sobre vegetal...
ResponEliminaUn haiku a la vora del camí!
M. Roser,
ResponEliminaho has observat molt bé, vegetal sobre vegetal.
Helena, vols votar quines aportacions t'agraden més?
ResponEliminaUps! L'enllaç de les votacions aquí
Elimina