diumenge, 27 d’octubre del 2013

MARTA, Camins artesanals
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Amb debilitat per allò rústic, antic, artesà. Quan mirar el que trepitges no té connotacions negatives. Tocar de peus a terra, de manera noble. Semblant a trepitjar les rajoles de Gaudí al Passeig de Gràcia.Una superfície, a més, molla per la pluja, que la fa encara més sentimental. ¿Per què a voltes el que és bell no envelleix, per anys que passin?
Publicat per a

14 comentaris:

  1. artur27 d’octubre del 2013, a les 18:40

    Potser perqué la bellesa no té edat ....
    Bon diumenge, Helana !!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals27 d’octubre del 2013, a les 19:45

    Ni la bellesa ni el sublim tenen edat, Artur!

    ResponElimina
  3. M. Roser27 d’octubre del 2013, a les 21:47

    Quin camí tan preciós...Jo hi caminaria de puntetes, per por de fer malbé tanta bellesa!
    Una pregunta molt interessant sobre la bellesa i la vellesa, i una bona resposta de l'Artur...
    Petonets als dos.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals28 d’octubre del 2013, a les 8:51

    M. Roser,
    a mi m'agrada molt el que és antic i bell. Però també m'exalta el nou!

    ResponElimina
  5. novesflors28 d’octubre del 2013, a les 19:51

    …i encara que envellesca continua sent bell...

    ResponElimina
  6. Josep28 d’octubre del 2013, a les 22:43

    Helena, has caminat descalça en algun lloc com aquest que no existeix el temps? si no ho has fet mai, prova-ho.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals29 d’octubre del 2013, a les 10:35

    Josep,
    ho provaré, si puc a Sant Benet!

    ResponElimina
  8. Jordi Dorca29 d’octubre del 2013, a les 10:59

    Me la imagino, moll per la pluja.

    ResponElimina
  9. Joan Abellaneda29 d’octubre del 2013, a les 11:22

    l'essència mai envelleix, Helena
    records ! ;-)

    ResponElimina
  10. Unknown31 d’octubre del 2013, a les 11:04

    Perquè és vertader i consistent i noble...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)