 |
| VILASERRA, Llegint al parc dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
A qui escriu això, les ombres en fotografia sempre l'han captivat. I més encara si, com en aquest cas, l'ombra protagonista és lectora. El llibre, immaterial en essència, sembla que sigui fet del mateix que el lector, l'ànima del qual es nodreix de la lectura, de la mateixa manera que els espectadors es nodreixen amb la imatge.
Penso que en aquesta foto l'ombra persona té vida pròpia, per això segur que gaudeix de la lectura del llibre ombra...la persona i el llibre reals, en aquest cas, no tenen protagonisme!
ResponEliminaBona nit, Helena.
M. roser,
Eliminasí, és una ombra amb més força que no pas la realitat.
és una ombra valenta,
ResponEliminade vegades no és fàcil mantenir la concentració de la lectura
Jordi,
Eliminajo a vegades m'abstrec tant, que no m'assabento del que passa al meu voltant. Tot i que és veritat que hi ha moments que no em concentro, ja ho saps. Prefereixo un llibre a una pel·lícula per aquesta raó.
Les ombres les trobo sempre suggerents, una invocació a la creativitat.
ResponEliminaSí, Gemma, molt suggerents i artístiques fotogràficament parlant.
EliminaM'agradan també força les ombres i en aquesta foto, a més, el marc on es projecta està molt ben vist: els fulls del terra són com parts llegides del llibre caigudes dins la memòria.
ResponEliminaDavid,
ResponEliminasón fulls o són fulles? O et refereixes a l'ombra del llibre?
volia dir fulles, Helena, les que es veuen a l'ombra... :-)
EliminaDoncs molt ben trobat!
Elimina