dissabte, 5 d’octubre del 2013

Imatge dins Un embrujo de fuego

Com Miquel Àngel al Renaixement, a la Capella Sixtina. Però aquí no és Déu i l'home, sinó dues persones que gairebé es toquen, es comuniquen, gràcies a internet. Un món virtual ple de llum, es digui el que es digui per part dels qui no hi han entrat. I no ens referim a Facebook, sinó sobretot als blocs.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

20 comentaris:

  1. Sergi5 d’octubre del 2013, a les 9:33

    Molt d'acord amb tu avui! La gent poc 2.0 no entenen el que es cou per aquí. Alguns vivim les relacions virtuals com si fossin fora al carrer, i parlo en temes d'afecte, comprensió, i en alguns casos també amistat. Sembla difícil, però si hi ets, crec que no pots estar en desacord amb això.

    ResponElimina
  2. Audrey5 d’octubre del 2013, a les 15:58

    D'acord amb les teves paraules, la imatge..., molt encertat el conjunt!, però tot i ser força virtual, aquest món m'ha regalat alegries, amistat, empaties, una estima i valora el tu a tu.
    Els dos mons, perquè no?

    Bon dissabte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 d’octubre del 2013, a les 17:09

      Audrey,
      i tant que sí, el millor és tenir els dos móns.

      Elimina
  3. Sergi5 d’octubre del 2013, a les 16:25

    Molt encertat. El contacte emocional avui en dia no necessita una base física.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 d’octubre del 2013, a les 17:10

      Sergi,
      és immaterial i tecnològic alhora aquest món, una bona combinació.

      Elimina
  4. artur5 d’octubre del 2013, a les 17:51

    Internet facilita la comunicació ....peró sense oblidar-nos del mon real !

    ResponElimina
  5. Pere5 d’octubre del 2013, a les 18:39

    L'etern enigma sobre la comunicació o incomunicació de les xarxes sociales.La "realitat" de les relacions virtuals.
    Però crec que el món dels blocs és potser el més entranyable i proper.

    Bona tarda Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 d’octubre del 2013, a les 19:43

      Pere,
      el món dels blocs és insuperable, o així ho crec jo.

      Elimina
  6. M. Roser6 d’octubre del 2013, a les 14:53

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. M. Roser6 d’octubre del 2013, a les 14:58

    Una foto preciosa, encara que sigui molt virtual. A mi, la manera que més m'agrada de comunicar-me per la xarxa, són els blogs. De totes maneres, jo prefereixo allò de parlar mirant-se als ulls i si cal, un copet a l'espatlla...Però sempre es poden combinar les dues coses.
    Petonets i bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 d’octubre del 2013, a les 19:10

      Roser,
      estic d'acord amb tu i el Jordi, però a vegades no es pot tenir tot! La imperfecció és molt productiva, però.

      Elimina
  8. Jordi Dorca6 d’octubre del 2013, a les 17:40

    Jo voto per la combinació que diu la M. Roser, tot i que reconec que molt sovint dues persones s'arriben a tocar més així que en directe. No ho dic en un sentit groller. Parlo de tocar tocar. Tocar de veritat.

    ResponElimina
  9. Helena Bonals6 d’octubre del 2013, a les 19:08

    Tocada i enfonsada, Jordi! És genial el que dius!!!

    ResponElimina
  10. novesflors6 d’octubre del 2013, a les 20:23

    A mi també m'agraden els blogs, més que altres formes de comunicació virtual.

    ResponElimina
  11. David Lázaro8 d’octubre del 2013, a les 0:12

    Jo també prefereixo el coure lentament de les publicacions als blocs, i de les relacions que s'esdevenen.
    La foto m'agrada força.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)