 |
| La veritat Imatge trobada al bloc Grifoll Museum |
La veritat, entre la tesi i l'antitesi. Fer punta a un llapis per tots dos costats, en lluita l'un amb l'altre. Fins al punt que la veritat es trobaria en acabar-se el llapis. A banda d'això, amb un llapis es pot escriure poesia, que sol ser una síntesi de realitat i metàfora, si és ben escrita.
És que la metàfora i la fantasia, de vegades, fan més fàcil l'acceptació de la realitat, fins al punt de ser ser necessària per a suportar-la.
ResponEliminaI si acabessis fent la punta al llapis pels dos costats et quedaries sense res, pel que de vegades no cal saber-la tota la veritat; total, ja s'intueix...
Molt bones, les teves reflexions, MartinaH.
Eliminamolt bona metàfora aquesta helena, molt !! ;-)
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Joan!!!
EliminaEn els últims anys he fet tanta punta al llapis que ja no em queda ni la mina. Però veient el teu penso que amb aquest Staedtler del número 2 multiusos pots dibuixar amb la punta dels dits i fins i tot ... menjar cargols o utilitzar-ho de escuradents.
ResponEliminaBon dia Helena :)
Pere,
Eliminamalament quan ja no en queda ni la mina, encara que trobis la veritat!
Sempre m'he sentit fascinada pels llapissos, gastats, nous, els clàssics negres i grocs de l'escola. El fet que es gastessin volia dir hores d'escriptura, de dibuix, de gaudi.
ResponEliminaLupe,
Eliminaa mi els llapissos m'encanten, m'agrada d'escriure a llapis.
"Fins al punt que la veritat es trobaria en acabar-se el llapis".
ResponElimina... que es podria esborrar amb la goma, si no ens agrada.
Aferradetes, nina
sa lluna,
Eliminai la veritat no ens agrada, s'hauria de poder esborrar, o inventar-ne una altra!
Quan anava a l'escola sempre feia punta al llapis pels dos costats...Amb un costat es poden escriure les coses positives i amb l'altre, les que no ho són tant, però em sembla que quan s'acabés la punta trobaríem el no res, a no ser que la veritat sigui això...
ResponEliminaM. Roser,
Eliminala veritat deu ser com la felicitat, no l'aconsegueixes mai!
Amb un llapis fins i tot es pot anar a l'espai i escriure el que vulguis, fins i tot poesia!
ResponEliminaXeXu,
Eliminamolt bona observació!
La veritat d´un i la veritat d l´.altre.,,,qui té la veritat ?.....els dos amb lluita ,,,per saber qui arriba més aviat al final...
ResponEliminaSalut Helena
Molt ben explicat, Rosalia!
EliminaLa poesia,
ResponEliminauna mena de vertigen.
Jordi,
ResponEliminatot i això m'agrada, la poesia.
Escriure amb aquest llapis sembla difícil, però no impossible. La veritat hi és, només trobar la manera d'escriure-la. Un gran comentari, Helena!
ResponEliminaSílvia,
Eliminaés una cosa que només pot passar amb un llapis, aquest equilibri, com amb l'eutímia.
Quants records em duen aquest mini llapis usat, abans s'aprofitava fins a morir-lo.
ResponEliminaCom el que expressen les dues cares d'una moneda, però la seva forma en aquest cas és més literal i no tant "material". de fet m'agrada molt més aquesta.
Gemma,
ResponEliminai tant, és infinitament més noble aquest llapis que no pas una moneda. Amb un llapis pots escriure poesia, pots dibuixar el sublim.