dimarts, 12 de novembre de 2013

FERRER, Isidro
imatge trobada a la xarxa

Segons Pessoa, "El mal romàntic és aquest: és voler la lluna com si hi hagués manera d'assolir-la". Però els poetes saben com fer una escala, encara que sigui virtual, encara que sigui dibuixada, per arribar a aquesta lluna que és un rellotge alhora, perquè l'amor també depèn del temps, com l'edat d'or de la infantesa, i sol esdevenir de nit.

18 comentaris:

  1. Genial! No es pot assolir la lluna però ens hi podem acostar de nit amb una escala de mots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      amb l'escala de les teves narracions també!

      Elimina
  2. Perds el temps
    passen les hores
    mentre tens el cap ... a la lluna.

    Bona nit Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere,
      una fantàstica manera de perdre el temps!

      Elimina
  3. L'amor depèn del temps i quan no el tens la nit és fa llarga, sortosament tenim escala per arribar-hi i rebre les seves carícies.

    Molt bon dia!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sa lluna, però en aquest cas "pel tros d'escala que no mena enlloc", que deia Carner.

      Elimina
  4. També podria ser a l'inrevés. De vegades la sort que tenim és precisament no poder assolir-la.
    Assolir-se voldria dir avorrir-se.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      això mateix estava pensant jo fa un moment, és veritat que tenim telepatia! "Venç només el qui mai aconsegueix", que també deia Pessoa. Per això mateix cada cop tinc menys ganes de publicar en paper, no només perquè no sóc tan bona com tu i la Joana.

      Elimina
    2. La Joana en sap molt.
      L'Helena en sap molt.
      De tots s'aprèn, i tant que sí!

      Elimina
    3. Gràcies, Jordi!
      És que sempre estic esperant que em tornin cap allà on vinc, que no valc prou!

      Elimina
  5. Uuuis,,,amb tots els comentaris que heu fet, jo ja no dic res !!!
    Stic a la lluna.......de Valencia
    Salut Helena i a tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon lloc d'estar, a la lluna de València, Rosalia!

      Elimina
  6. Helena, agafa la lluna de la riba del llac…

    ResponElimina
  7. Amb una escala de paraules es pot arribar a la lluna...encara que de lluny és també molt bella.
    M'agrada molt el que has escrit, Helena. En saps molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Glòria, de lluny és bellíssima!
      Moltes gràcies!

      Elimina
  8. Sí ja sabem que no és possible, però que ens deixin somniar i tenir la Il·lusió que algú ens la regalarà...
    Petonets, Helena.

    ResponElimina
  9. és una imatge realment suggerent en el seu conjunt i alhora plena de detalls

    ;-)

    ResponElimina