 |
| FERRER, Isidro imatge trobada a la xarxa |
Segons Pessoa, "El mal romàntic és aquest: és voler la lluna com si hi hagués manera d'assolir-la". Però els poetes saben com fer una escala, encara que sigui virtual, encara que sigui dibuixada, per arribar a aquesta lluna que és un rellotge alhora, perquè l'amor també depèn del temps, com l'edat d'or de la infantesa, i sol esdevenir de nit.
Genial! No es pot assolir la lluna però ens hi podem acostar de nit amb una escala de mots.
ResponEliminaSílvia,
Eliminaamb l'escala de les teves narracions també!
Perds el temps
ResponEliminapassen les hores
mentre tens el cap ... a la lluna.
Bona nit Helena.
Pere,
Eliminauna fantàstica manera de perdre el temps!
L'amor depèn del temps i quan no el tens la nit és fa llarga, sortosament tenim escala per arribar-hi i rebre les seves carícies.
ResponEliminaMolt bon dia!
Aferradetes
Sí, sa lluna, però en aquest cas "pel tros d'escala que no mena enlloc", que deia Carner.
EliminaTambé podria ser a l'inrevés. De vegades la sort que tenim és precisament no poder assolir-la.
ResponEliminaAssolir-se voldria dir avorrir-se.
Jordi,
Eliminaaixò mateix estava pensant jo fa un moment, és veritat que tenim telepatia! "Venç només el qui mai aconsegueix", que també deia Pessoa. Per això mateix cada cop tinc menys ganes de publicar en paper, no només perquè no sóc tan bona com tu i la Joana.
La Joana en sap molt.
EliminaL'Helena en sap molt.
De tots s'aprèn, i tant que sí!
Gràcies, Jordi!
EliminaÉs que sempre estic esperant que em tornin cap allà on vinc, que no valc prou!
Uuuis,,,amb tots els comentaris que heu fet, jo ja no dic res !!!
ResponEliminaStic a la lluna.......de Valencia
Salut Helena i a tots.
Bon lloc d'estar, a la lluna de València, Rosalia!
EliminaHelena, agafa la lluna de la riba del llac…
ResponEliminaJosep,
Eliminala riba del llac, la mateixa poesia.
Amb una escala de paraules es pot arribar a la lluna...encara que de lluny és també molt bella.
ResponEliminaM'agrada molt el que has escrit, Helena. En saps molt.
Sí, Glòria, de lluny és bellíssima!
EliminaMoltes gràcies!
Sí ja sabem que no és possible, però que ens deixin somniar i tenir la Il·lusió que algú ens la regalarà...
ResponEliminaPetonets, Helena.
és una imatge realment suggerent en el seu conjunt i alhora plena de detalls
ResponElimina;-)