 |
| El fotògraf dins Ara mateix |
Els núvols i l'efecte d'aquests núvols, les inundacions. La inspiració i l'efecte d'ella, la passió per l'art, en l'aigua que corre, que gairebé ho cobreix tot. La civilització, la raó, entre dues capes de natura, d'intuïció.
Una teulada de núvols per aixuplogar-se en l'art, m'agrada!
ResponEliminaMolt ben vist, Sílvia!
EliminaLa civilització i la raó de la mà ... ja estaria bé, ja.
ResponEliminaMolt bonic.
Mariola,
Eliminano ho havia pensat, això que dius.
Vull imaginar la tempesta que es forma dins el teu cap !...... tenin em compte l'aigüat de versos que surten d'ell !!........ Aquesta si, que es una benvolguda tempesta ; )
ResponEliminaArtur,
Eliminadoncs avui, per un cop, no sé què escriure. No es pot matar tot el que és gras!
Una curiosa fotografia...No estaria gens malament tenir els núvols per teulada, però no m'agradaria mullar-me els peus qua sortís de casa...
ResponEliminaBon cap de setmana.
M'agrada com ho expliques, M. Roser.
Elimina