 |
| FREDERIC dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
És en els ulls de qui mira que resideixen la bellesa, els colors de l'arc de Sant Martí. Però en aquest cas, l'observadora és observada per l'objectiu de la càmera, que, per metonímia, és la del contemplador de la fotografia, en un joc de miralls. L'observador s'ennobleix, es fa una mica més savi, contemplant l'art.
Una bona explicació Helena...Un ull amb tots els reflexos del brillant......el gran valor que tè aquet organ pel ser huma....Un dels sentits que per l´artiste plàstic es imprescindible .
ResponEliminaSalut Helena
Sense aquest sentit moltes vegades no ens enamoraríem, Rosalia.
Elimina"El teu esguard, com una carícia damunt totes les coses."
ResponElimina(no sé on ho he llegit)
Que maco un esguard com aquest, Jordi!
EliminaLa meva mirada també s'ennobleix gràcies a aquest blog!
ResponEliminaSílvia,
Eliminadoncs a mi m'ennobleix el teu, de bloc.
Quan he vist el dibuix , he pensat, que l'arc de Sant Martí s'hi reflectia en aquest ull, després he llegit el teu comentari i m'ha fet gràcia veure que coincidíem, tot i que tu ho vesteixes, com sempre, amb esperit artístic...
ResponEliminaBon cap de setmana.
M. Roser,
ResponEliminagràcies per això de "l'esperit artístic"!
Cal educar la mirada. Una bona manera és obrint la ment. Tu ho fas molt bé amb els teus comentaris.
ResponEliminaGràcies, maijo. És veritat que cal educar la mirada, i la manera d'escriure.
EliminaJo no sé si em faré més savi, però m'agrada llegir les teves paraules que també contenen art com la fotografia.
ResponEliminaGràcies, David, m'ho passo bé observant i escrivint, i això es deu notar.
ResponElimina