dimecres, 6 de novembre de 2013

Fuegos de artificio dins La sonrisa de Hiperión

Com un negatiu d'una palmera pirotècnica en plena llum del sol. De dia, la realitat, la vida. De nit, l'art, la poesia. Sempre, l'exotisme d'una palmera, com un poema tothora vol ser original, expandir les seves branques amb la forma.

8 comentaris:

  1. És molt suggerent la doble imatge amb la palmera de focs artificials. Per mi, el millor de la palmera són els seus fruits, de nit i de dia.

    ResponElimina
  2. A mi m'agraden les dues, però prefereixo la del dia. La palmera és considera l'arbre de la vida a Moltes cultures d'Orient Mitjà.
    I mentre llegeixo el teu post estic pensant que si tu, poguessis veure
    la flor que tinc a casa i que aquesta nit es tancarà per sempre, t’asseguro que en trauries mil poesies.
    És la flor de la passió. Si vols veure-la ...

    https://www.google.es/search?q=la+flor+de+la+pasi%C3%B3n&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=x2R6UuKRMuSU0AWup4EY&ved=0CC0QsAQ&biw=708&bih=437

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una flor per apassionar-s'hi, Josep! A mi també m'agraden les dues palmeres, però prefereixo la de nit!

      Elimina
  3. Expandir-se ... és igual l'hora del dia o de la nit!

    Abraçada Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mariola,
      tens raó, l'important és aquest expandir-se!

      Elimina
  4. De dia , la palmera es superposa amb el sol que l'il·lumina, de nit també ho pot fer la lluna plena i aleshores si que semblarà que formi part d'un castell de focs...
    Helena, els fruits de la palmera són els dàtils, mmm!
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Tot és molt suggerent. Una abraçada.

    ResponElimina