 |
| Imatge dins Laberinto de lluvia |
La llum entre els dos costats del carrer, i la pluja que els rega com l'amor de la interpretació els uniria en l'espai buit que envolta un poema. Una bona imatge per il·lustrar el títol del bloc on surt.
|
| Imatge dins Laberinto de lluvia |
Els carrers nets i lluents després de la pluja, fan ganes de sortir a passejar...
ResponEliminaI si l'amor i la poesia i fan cap, tot plegat, encisador!
Petonets.
M. Roser,
Eliminaés veritat això que dius, sobretot a l'estiu!
Els carrers són com els rius et porten d'aquí cap allà, les vores plenes de vida i gairebé sempre fan baixada ... sinó puges.
ResponEliminaBona nit Helena :)
Els carrers molls són una escena força lírica, penso, Pere.
EliminaCom tenir i gaudir del cel , als nostres peus....
ResponEliminacom tenir i gaudir d'allò bell, d'allò sublim !!
Bon cap de setmana, Helena !!
Exacte, Artur, la pluja al terra és el cel als nostres peus, bell i sublim!
EliminaDesprés de la pluja cops ens queda la bellesa ....gràcies!
ResponEliminaElfreelang,
Eliminala bellesa després de la pluja ho és molt, de bella!
M'agrada aquesta fotografia: per la seva naturalitat, per la sensació que desprèn, per l'instant de llum que capta... Una bona elecció, Helena.
ResponEliminaConsol,
Eliminaaquest bloc, Laberinto de lluvia, me n'ha donat moltes, de bones eleccions!
Una imatge de mirades enrere, plena de melangia.
ResponEliminaAferradetes!
sa lluna,
Eliminasí que és melangiosa, la imatge, la pluja ho sol ser molt.
Un fil de llum entre pedres. Caminar per damunt del que voldríem deixar enrere.
ResponEliminaUna fotografia molt com el teu poble, cantireta. Jo no fujo de la pluja, és tan natural com la llum del sol.
ResponElimina