divendres, 22 de novembre del 2013

Imatge dins Laberinto de lluvia

La llum entre els dos costats del carrer, i la pluja que els rega com l'amor de la interpretació els uniria en l'espai buit que envolta un poema. Una bona imatge per il·lustrar el títol del bloc on surt.

14 comentaris:

  1. Els carrers nets i lluents després de la pluja, fan ganes de sortir a passejar...
    I si l'amor i la poesia i fan cap, tot plegat, encisador!
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Els carrers són com els rius et porten d'aquí cap allà, les vores plenes de vida i gairebé sempre fan baixada ... sinó puges.

    Bona nit Helena :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els carrers molls són una escena força lírica, penso, Pere.

      Elimina
  3. Com tenir i gaudir del cel , als nostres peus....
    com tenir i gaudir d'allò bell, d'allò sublim !!
    Bon cap de setmana, Helena !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, Artur, la pluja al terra és el cel als nostres peus, bell i sublim!

      Elimina
  4. Després de la pluja cops ens queda la bellesa ....gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfreelang,
      la bellesa després de la pluja ho és molt, de bella!

      Elimina
  5. M'agrada aquesta fotografia: per la seva naturalitat, per la sensació que desprèn, per l'instant de llum que capta... Una bona elecció, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      aquest bloc, Laberinto de lluvia, me n'ha donat moltes, de bones eleccions!

      Elimina
  6. Una imatge de mirades enrere, plena de melangia.

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      sí que és melangiosa, la imatge, la pluja ho sol ser molt.

      Elimina
  7. Un fil de llum entre pedres. Caminar per damunt del que voldríem deixar enrere.

    ResponElimina
  8. Una fotografia molt com el teu poble, cantireta. Jo no fujo de la pluja, és tan natural com la llum del sol.

    ResponElimina