diumenge, 17 de novembre de 2013

NAVARRO, J. Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Mirar cap amunt, sempre amunt, si pot ser a través de les branques dels arbres. Com qui escriu això sempre prova de mirar a través de la forma de l'art, per fregar la llibertat que és el cel sobre els nostres caps.

12 comentaris:

  1. Em mareja una mica la fotografia, sempre m'ha costat mantenir la mirada alçada cap al cel. Però que bonic és fer-ho!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      em recorda els estius, estirant-me a contemplar el cel al camp.

      Elimina
  2. Mareja, però s'ha de dir. La llibertat s'ha de dir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llibertat, com la veritat, s'ha de poder dir, Jordi.

      Elimina
  3. Com si volguéssim tocar-la amb els ulls per atrapar-la amb el cor i que no fugi.

    Aferradetes!

    ResponElimina
  4. Tenir a la vista el que un vol aconseguir ....és bona iniciativa !

    ResponElimina
  5. I si és de nit, podrem veure els estels entre les branques dels arbres...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      els estels que són fets pels poetes.

      Elimina
  6. Els arbres creixen cap a la claror, tendeixen a la llibertat. Els homes (i les dones), en canvi, amb els anys ens anem corbant i ens mirem el melic. Quina sort, poder pensar (i expressar-se) en llibertat. Petons!

    ResponElimina
  7. Gràcies pel comentari, Ramon. Fer-se gran no hauria de ser perdre llibertat!

    ResponElimina