diumenge, 17 de novembre de 2013

NAVARRO, J. Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Mirar cap amunt, sempre amunt, si pot ser a través de les branques dels arbres. Com qui escriu això sempre prova de mirar a través de la forma de l'art, per fregar la llibertat que és el cel sobre els nostres caps.

12 comentaris:

  1. Em mareja una mica la fotografia, sempre m'ha costat mantenir la mirada alçada cap al cel. Però que bonic és fer-ho!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      em recorda els estius, estirant-me a contemplar el cel al camp.

      Elimina
  2. Mareja, però s'ha de dir. La llibertat s'ha de dir.

    ResponElimina
  3. Com si volguéssim tocar-la amb els ulls per atrapar-la amb el cor i que no fugi.

    Aferradetes!

    ResponElimina
  4. Tenir a la vista el que un vol aconseguir ....és bona iniciativa !

    ResponElimina
  5. I si és de nit, podrem veure els estels entre les branques dels arbres...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Els arbres creixen cap a la claror, tendeixen a la llibertat. Els homes (i les dones), en canvi, amb els anys ens anem corbant i ens mirem el melic. Quina sort, poder pensar (i expressar-se) en llibertat. Petons!

    ResponElimina
  7. Gràcies pel comentari, Ramon. Fer-se gran no hauria de ser perdre llibertat!

    ResponElimina