diumenge, 10 de novembre del 2013

La veritat Imatge trobada al bloc Grifoll Museum

La veritat, entre la tesi i l'antitesi. Fer punta a un llapis per tots dos costats, en lluita l'un amb l'altre. Fins al punt que la veritat es trobaria en acabar-se el llapis. A banda d'això, amb un llapis es pot escriure poesia, que sol ser una síntesi de realitat i metàfora, si és ben escrita.

22 comentaris:

  1. És que la metàfora i la fantasia, de vegades, fan més fàcil l'acceptació de la realitat, fins al punt de ser ser necessària per a suportar-la.
    I si acabessis fent la punta al llapis pels dos costats et quedaries sense res, pel que de vegades no cal saber-la tota la veritat; total, ja s'intueix...

    ResponElimina
  2. molt bona metàfora aquesta helena, molt !! ;-)

    ResponElimina
  3. En els últims anys he fet tanta punta al llapis que ja no em queda ni la mina. Però veient el teu penso que amb aquest Staedtler del número 2 multiusos pots dibuixar amb la punta dels dits i fins i tot ... menjar cargols o utilitzar-ho de escuradents.

    Bon dia Helena :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere,
      malament quan ja no en queda ni la mina, encara que trobis la veritat!

      Elimina
  4. Sempre m'he sentit fascinada pels llapissos, gastats, nous, els clàssics negres i grocs de l'escola. El fet que es gastessin volia dir hores d'escriptura, de dibuix, de gaudi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lupe,
      a mi els llapissos m'encanten, m'agrada d'escriure a llapis.

      Elimina
  5. "Fins al punt que la veritat es trobaria en acabar-se el llapis".
    ... que es podria esborrar amb la goma, si no ens agrada.

    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      i la veritat no ens agrada, s'hauria de poder esborrar, o inventar-ne una altra!

      Elimina
  6. Quan anava a l'escola sempre feia punta al llapis pels dos costats...Amb un costat es poden escriure les coses positives i amb l'altre, les que no ho són tant, però em sembla que quan s'acabés la punta trobaríem el no res, a no ser que la veritat sigui això...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      la veritat deu ser com la felicitat, no l'aconsegueixes mai!

      Elimina
  7. Amb un llapis fins i tot es pot anar a l'espai i escriure el que vulguis, fins i tot poesia!

    ResponElimina
  8. La veritat d´un i la veritat d l´.altre.,,,qui té la veritat ?.....els dos amb lluita ,,,per saber qui arriba més aviat al final...
    Salut Helena

    ResponElimina
  9. Escriure amb aquest llapis sembla difícil, però no impossible. La veritat hi és, només trobar la manera d'escriure-la. Un gran comentari, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      és una cosa que només pot passar amb un llapis, aquest equilibri, com amb l'eutímia.

      Elimina
  10. Quants records em duen aquest mini llapis usat, abans s'aprofitava fins a morir-lo.

    Com el que expressen les dues cares d'una moneda, però la seva forma en aquest cas és més literal i no tant "material". de fet m'agrada molt més aquesta.

    ResponElimina
  11. Gemma,
    i tant, és infinitament més noble aquest llapis que no pas una moneda. Amb un llapis pots escriure poesia, pots dibuixar el sublim.

    ResponElimina