diumenge, 7 de setembre de 2014

Cartell pel 14è Festival de poesia de Sant Cugat

Poesia visual per il·lustrar el que és la poesia. Les plomes del que és eteri, a dalt. El butà que pesa, que podria explotar com el seu significat, més avall, amb una maneta de joguina, perquè la poesia es fa jugant. El paraigües que protegeix com els versos protegeixen de la duresa de la vida, la cadira i el barret que permeten de reposar d'ella també. I l'aixeta, aquell petit detall que permet de fer sorgir una interpretació. Tot plegat, una imatge construïda com un poema, de dalt a baix. Amb el rerefons tardoral, tan líric.

7 comentaris:

  1. Sense la teva interpretació no hauria entès res del cartell, el trobo molt complicat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sílvia,
      no és gens "menys és més", però tot té la seva gràcia.

      Suprimeix
  2. M'agrada molt aquest cartell, és molt simbòlic...Una vegada vaig participar en aquest festival, devia ser en alguna de les primeres edicions. Recordo que van fer un llibre on hi havia algun poema de tots els participants, també algun de meu , és clar.
    Petonets, Helena.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M. Roser,
      veig que no sóc pas l'única a qui li agrada aquest cartell!

      Suprimeix
  3. Una interpretació molt encertada.Matisso el comentari de la Silvia.
    La tardo anem cap a la fosca.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  4. Josep Aguilera,
    sí, és el pitjor de la tardor, l'anar cap a la fosca.

    ResponSuprimeix