Molt ben trobada la comparació.Les profunditats ignorades.
El mirall, com un riu de vida, reflectint el pont cap a
El reflexos sempre em semblen suggerents i preciosos.Bona tarda, Helena.
I com a enllaç entre una i altre riba, passar de la pragmàtica a la poètica.
Olga: sempre provant de fer pujar el contingut a la superfície, tot i que mai es pot del tot.Jordi: el pont, com les escales, que no sabem on ens duen.Gemma: moltes gràcies, no me l'esperava aquesta. El teu reflex també és preciós.Alyebard: passar de la pragmàtica a la poètica sempre és bo.
Molt ben trobada la comparació.
ResponEliminaLes profunditats ignorades.
El mirall, com un riu de vida, reflectint el pont cap a
ResponEliminaEl reflexos sempre em semblen suggerents i preciosos.
ResponEliminaBona tarda, Helena.
I com a enllaç entre una i altre riba, passar de la pragmàtica a la poètica.
ResponEliminaOlga: sempre provant de fer pujar el contingut a la superfície, tot i que mai es pot del tot.
ResponEliminaJordi: el pont, com les escales, que no sabem on ens duen.
Gemma: moltes gràcies, no me l'esperava aquesta. El teu reflex també és preciós.
Alyebard: passar de la pragmàtica a la poètica sempre és bo.