dimecres, 4 de maig del 2011



SONSECA, Manuel, dins De imágenes. Libros y lecturas

Una de les poques vegades en què l'art s'assembla a la vida, la vida s'assembla a l'art. Una correspondència entre les dues mans que dura uns segons, fins que no es giri el full.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

  1. Anònim5 de maig del 2011, a les 20:42

    Ah! Bonals, l'art i la vida es confonen

    amunt i crits

    ResponElimina
  2. Helena Bonals5 de maig del 2011, a les 22:19

    Gregori: per a mi no tenen res a veure. Són punts de vista. Gràcies pels ànims.

    ResponElimina
  3. fanal blau6 de maig del 2011, a les 0:15

    Una meravella...Una correspondència meravellosa ni que sigui per uns segons.
    Ja m'haura agradat atrpar aquest instant!

    ResponElimina
  4. fanal blau6 de maig del 2011, a les 0:16

    volia dir que m'hauria agradat atrapar...
    :)

    ResponElimina
  5. Helena Bonals6 de maig del 2011, a les 8:58

    fanal blau: ja n'has atrapat d'altres, d'instants com aquest, la fotografia serveix per això.

    ResponElimina
  6. Jordi Dorca9 de maig del 2011, a les 11:58

    Amb tan pocs segons... I tanta vida que m'he perdut.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals10 de maig del 2011, a les 10:53

    Jordi: és veritat que els que us presenteu esteu 24 hores al dia ocupats?

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)