IBARROLA, Agustín, "land art" al Bosc d'Ibarrola, Art a Bizkaia dins la revista "Album Letras-Artes" primavera 2011
La natura i l'art, sobretot l'art del segle XX. Allò rústic amb allò abstracte, que tot i contrastar, són en el mateix pla moral, que em sembla recordar que deia Kandinsky. Sempre es pot queixar algú que s'embrutin els arbres d'aquesta manera, però la idea és molt bona.
Suposo que tota la natura ha estat manipulada. La idea continua essent molt bona.
ResponEliminaAl·leluia! He pogut introduir un comentari. Ara dos.
ResponEliminaMolt rebé!!!
ResponEliminaTot i emprar el balu com a color dominant, no sembla molt freda la sensació que transmet. M'encanta!!!
ResponEliminaEl land art és una de les meves expressions favorites, potser aquesta obra és una mica cridanera, encara que té un aire "a lo Miró". Es tracta de fer servir la natura per crear art, sense destruir-la ni embrutar-la. Hi ha algunes creacions precioses, conèixes l'obra d'Andy Goldsworthy?
ResponEliminahttp://lamanoblancadelaluna.blogspot.com/2009/05/arte-natural.html
Com que l'Ibarrola era crític amb ETA aquest bosc va patir diverses tales d'arbres per part d'irracionals vinculats a aquest entorn. El bosc val la pena visitar-lo perquè no és un arbre sinó tot un conjunt. Una obra de land-art que val molt la pena.
ResponElimina