NOGUERA, Pere Personatges i natura dins la "Fundació Antoni Tàpies", fins el 25 de setembre del 2011
La cara és l'espill de l'ànima: alguns membres de tribus africanes creuen que una fotografia els roba l'ànima. Ànima que en el fons s'identificaria amb els rectangles blancs que amaguen la cara o el bust dels protagonistes d'aquesta imatge, precisament per ser tan abstractes en el contrast.
Vista així, la fotografia sembla voler representar la falta de personalitat o més bé d'individualitat de l'érrer humà quan es deixa arrossegar per les masses. Sense cara no som ningú.
ResponEliminaÉs veritat: el contrast és dolorós.
ResponEliminal'ànima de qui no vol ser robat.. el moment congelat per la fotografia és un moment mort, ja no tornarà..
ResponEliminaei Helena, si et passes per casa hi trobaràs una petita sorpresa..:)
Gent sense rostre, gent anònima, no
ResponEliminamancada d'ànima,però
good vibrations
Joana: interessant el tema de la individualitat i les masses. Estic d'acord amb tu.
ResponEliminaJordi: no acabo d'entendre què vol dir "el contrast és dolorós".
lolita: és difícil de robar el que no és material.
Gregori: les "good vibrations" són perquè t'he proposat als Cats?
O persones que volen donar més protagonisme a allò que els envolta, units per una causa, on aquesta és la protagonista i ells representants anònims.
ResponEliminaAudrey: això em sona a el que es fa a les guerres! Sí que està bé, però, de ser idealista.
ResponEliminaHelena, difícil potser sí però no impossible, si ho penses el pitjor que et poden robar sempre és immaterial..
ResponEliminaSuposo que et poden robar una cosa material que té molt de valor sentimental, això sí.
ResponElimina