HOMAR, Jordi, Gris, dins l'exposició Cel-obert, a HARMONIA Espai d'art del Museu de l'Hospitalet
La senzillesa, però no pas la pobresa d'aquestes fotografies, és molt agradable. Es tractaria del contrast possible entre forma i contingut, entre marc i vista, entre matèria i cel, entre volum i espai. Són fotografies digitals impreses sobre alumini, que redueixen les formes gairebé a un sol pla, en una mena d'abstracció, com els dibuixos d'Arthur Rackham. Sempre miren de baix cap a dalt, cap al cel-obert.
Dir però és una adversitat.
ResponEliminaLluís.
Lluís: Si totes les adversitats fossin com aquesta!
ResponEliminaLa senzillesa és l'essència de la vida.
ResponEliminaJoana: la senzillesa, com el gris, és l'essència de la vida, però de tant en tant cal algun contrast, penso.
ResponElimina