BUONARROTI, Miquel Àngel, fragment de la Sibil·la Dèlfica, dins la Capella Sixtina
Heus aquí la imatge de la bellesa física per antonomàsia. Entre això i un quadre abstracte com Improvisation 7, no sé què prefereixo. Però aquest bloc es diu com es diu. De totes maneres, m'agrada la bellesa continguda, no pas l'exhuberant.
Doncs, per exhuberància, la de Miquel Àngel, aquestes figures de la Capella Sixtina, gairebé escultures, se surten de les parets de tan potents com són.
ResponEliminaA mi també m'agrada molt l'art modern, però són aquests gegants clàssics els que ens han fet arribar aqui.
Em sembla que aquesta és l'única manera en què et puc escriure.
Hiniare
Si he de triar, després d'haver passat per Improvisation 7 no em queda cap dubte. Aquesta bellesa continguda; aquesta mirada que parla, aquest llavis un punt oberts que escolten, aquest coll, aquest braç... em quedo amb en Buonarroti.
ResponEliminaL’art modern m’agrada però amb dosificació.
Confirmat: som en el cantó sublim.
ResponEliminaGràcies, Helena.
Hiniare i Quadern de mots: jo crec que, des del punt de vista dels ulls, és exhuberant, des dels llavis, continguda. Així és tothom content.
ResponEliminaJordi: jo vaig descobrir l'art amb Kandinsky, és normal que hi torni.
L'art no necessita cap mena de justificació. M'agrada Miguel Àngel, i m'agrada Kandinsky. I m'agrada la tria que has fet.
ResponEliminaLa bellesa es pot trobar en la senzillesa i en l'exhuberància, en l'immensitat i en allò més petit, fins i tot a l'hora de mirar-nos al mirall
ResponEliminabon cap de setmana
Aquest imatge m'evoca una tímida bellesa, captivadora, però estic amb el Gregori, la bellesa la podem trobar arreu..., sols cal mirar amb el cor, que hi veu més clar.
ResponEliminaAudrey: com més avanço en aquest bloc més m'adono del que tu dius, que la bellesa la podem trobar arreu.
ResponEliminaAis, m'has creat un dubte... pot ser em quede amb Kandinsky, quines coses! i això que l'art conceptual no l'entenc!
ResponElimina