dimarts, 14 de juny de 2011



DORFSMAN, Alex

Allò que és natural té tendència a marcir-se com les fulles. Allò de plàstic, modern, perdura més, però no envelleix bé. Aquest muntatge mostraria com allò fred es menja la calidesa d'allò rústic, fredor que en una onada ho embolcalla tot com la tècnica omnipresent a les nostres vides.

6 comentaris:

  1. Si... però la tècnica permet que ara ens comuniquem, i jo cal dir que malgrat la distància sempre ho faig amb calidesa.

    Molt bon dia, preciosa Helena.

    ResponElimina
  2. Coincideixo en l'efecte, desagradós, que em fa el tacte fred del plàstic.
    Una abraçada càlida.

    ResponElimina
  3. Hi sóc amb gemma, si no haguera estat per la tècnica, mai no l'haguera coneguda, ni tindria a les meues mans el seu-meu llibret, aquell que també tu coneixes!!!

    ResponElimina
  4. Gràcies Gemma, una vegada més, em vas fer pensar que era possible!!! I ahi està!!!

    ResponElimina
  5. Només envellint amb dignitat té sentit la vellesa

    ResponElimina
  6. Gemma: bona nit, preciosa Gemma.
    Jordi: una altra abraçada càlida.
    Joana: jo també li estic infinitament agraïda a la tècnica!
    Gregori: Quants n'hi ha que no envelleixen amb dignitat. És un tema del que no vull parlar per no ferir sensibilitats.

    ResponElimina