dimarts, 14 de juny del 2011



DORFSMAN, Alex

Allò que és natural té tendència a marcir-se com les fulles. Allò de plàstic, modern, perdura més, però no envelleix bé. Aquest muntatge mostraria com allò fred es menja la calidesa d'allò rústic, fredor que en una onada ho embolcalla tot com la tècnica omnipresent a les nostres vides.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

6 comentaris:

  1. GEMMA15 de juny del 2011, a les 10:28

    Si... però la tècnica permet que ara ens comuniquem, i jo cal dir que malgrat la distància sempre ho faig amb calidesa.

    Molt bon dia, preciosa Helena.

    ResponElimina
  2. Jordi Dorca15 de juny del 2011, a les 12:08

    Coincideixo en l'efecte, desagradós, que em fa el tacte fred del plàstic.
    Una abraçada càlida.

    ResponElimina
  3. Joana15 de juny del 2011, a les 13:11

    Hi sóc amb gemma, si no haguera estat per la tècnica, mai no l'haguera coneguda, ni tindria a les meues mans el seu-meu llibret, aquell que també tu coneixes!!!

    ResponElimina
  4. Joana15 de juny del 2011, a les 13:12

    Gràcies Gemma, una vegada més, em vas fer pensar que era possible!!! I ahi està!!!

    ResponElimina
  5. Anònim15 de juny del 2011, a les 14:59

    Només envellint amb dignitat té sentit la vellesa

    ResponElimina
  6. Helena Bonals15 de juny del 2011, a les 22:05

    Gemma: bona nit, preciosa Gemma.
    Jordi: una altra abraçada càlida.
    Joana: jo també li estic infinitament agraïda a la tècnica!
    Gregori: Quants n'hi ha que no envelleixen amb dignitat. És un tema del que no vull parlar per no ferir sensibilitats.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)