dimecres, 8 de juny de 2011



GALLEGO, Martín Simetría con anomalía, dins Fotos imperfectas

Jo no busco, trobo, que deia Picasso. Els crítics som sempre paràsits de l'obra dels altres, com aquest insecte en una planta que seria gairebé simètrica, perfectament centrada, sense la intrusió d'ell.

10 comentaris:

  1. UF!

    Però la teva intrusió és fantàstica, sempre enriquidora i sorprenent.

    I aquesta imatge si que és bella i sublim.

    Bona tarda, Helena.

    ResponElimina
  2. Molt bona, i molt bella, la crítica.
    Ho reconec: sóc un intrús que guaita la intrusa que guaita l'intrús. Solament això.

    ResponElimina
  3. Ai Jordi, quin trencaclosques!!!

    Helena, tot es complementa, no hi ha crítica sense art ni art sense crítica. Si l'art no es pogués valorar, no existiria!!!

    ResponElimina
  4. És cpm la paradoxa del científic. La de la nevera, Joana.

    ResponElimina
  5. Em guanyes, com sempre, Jordi! El peix que es mossega la cua. "Solament això". Kundera ho diu millor.

    ResponElimina
  6. Molt bona la comparació. La paraula paràsit està molt ben utilitzada. Però t'he de dir que davant d'una crítica, d'una mala crítica, és important aprendre a créixer. De vegades és la patada qui et fa tirar endavant (i no el peu). Encara que a mi, m'agraden més les crítiques constructives.
    M'agrada la foto i m'agrada com la relaciones.
    Bon dia!

    ResponElimina
  7. Gemma: la foto s'assembla a la que poses al teu bloc!

    Joana: gràcies per defensar-me.

    maijo: jo també prefereixo les crítiques constructives. Tot és prou difícil d'entrada.

    ResponElimina
  8. De fet, he conegut paràsits molt crítics..

    ResponElimina