dissabte, 4 de juny de 2011



TÀPIES, Antoni Mitjó (maqueta del 1990, escultura del 2010)

Es tracta d'un mitjó que tot i ser mig buit, té vida, sembla que sigui en funcionament. Toca el terra en part, i s'allibera en part del terra per darrere. Vet aquí un símbol de l'art actual, de l'arte povera, l'art abstracte i l'art conceptual tots junts. El mitjó polèmic, no sé per què, ja que té la poesia de les coses autèntiques: dóna més importància al món interior que a la bellesa exterior.

6 comentaris:

  1. Una mena de calvari, hi veig.
    Un senzill mitjó (part pedestre)
    arrossegant tantes creus com pot.

    ResponElimina
  2. Jordi: Per sort amb la part de darrere, ja te n'has adonat, se'n riu una mica de les creus. Com el segle XX ha aguantat de tot. M'has ben sorprès amb la teva interpretació!

    ResponElimina
  3. Ai va quina mena de "calcetí"!!!

    ResponElimina
  4. Com pot donar de si un mitjó que ha de ser apedeçat! o deu voler dir que porta molta vida caminada?.

    ResponElimina
  5. Sí, Audrey, és vell el mitjó, té molt de passat, com les coses autèntiques.

    ResponElimina