dilluns, 13 de juny de 2011



MOLDER, Jorge s/t 1986 dins Fundació Foto Colectània

La línia que separa l'ànima del cos no sol ser visible més que metafòricament, com en aquesta imatge. De fet l'ànima també és una imatge, jo no hi crec, que tinguem una ànima, som tot cos, amb unes quantes espurnes de bellesa.

9 comentaris:

  1. Helena, sols cos???? No ho veig jo així. L'ànima és la que inspira l'art i totes aquelles manifestacions de tipus sensitiu que l'envolten. Crec. M'has deixat descol·locada, però sobre aquest tema hi ha tant escrit, que no em trobe capacitad per aportar cap nova teoria.
    B7s i mooolts ànims!!!

    ResponElimina
  2. La nostra ànima és com una bombeta, es tenca l'interruptor i adéu.

    Gràcies pels ànims.

    ResponElimina
  3. Estàs en el teu dret, som lliures de pensament. A mi m'agrada pensar que sóc més ànima que cos, i quan aquest cos es mori, en buscaré un altre. Em sento com una mena d'"alien" :)
    Si tens temps i vols visitar http://racodelacoach.blogspot.com/, hi ha un post que a mi em sembla molt interessant:"El sentit d'una vida"
    Una abraçada de tot cor (cos, ment i esperit sant ;)

    ResponElimina
  4. qui fos una bombeta eterna..:)

    la imatge la trobo molt clara.. m'encanta!

    ResponElimina
  5. Jo estic amb l'Helena.
    L'ànima és una bombeta fina, molt fina, una gran artista.
    Però l'interruptor...
    (avui no estic gaire inspirat, perdoneu)

    ResponElimina
  6. maijo: m'agrada tot en aquest text que em recomanes, menys la celebració de la música. Tinc tendència a prescindir-ne d'això que ara posen fins i tot a les biblioteques.

    lolita: diuen que hi ha coses que no es destrueixen, sinó que es transformen, com l'energia.

    Jordi: l'interruptor és el crític que comenta l'obra de la "gran artista"! Així es veu en una obra de Brossa que vaig comentar en aquest bloc.

    ResponElimina
  7. També penso que no sols som cos, que existeix l'ànima, que potser ens sobreviurà, em costa definir-la, és quelcom invisible i bell, hi ha qui pensa que es troba en el cervell, com el Punset.

    ResponElimina
  8. Audrey: jo crec que soc molt poc cos, maldestre amb tot allò físic, però quan em plantejo com hauria de sobreviure la meva ànima, com a nena, gran o vella, amb els cabells blancs o en un cotxet, per exemple, és quan m'adono que hi ha alguna cosa que no funciona.

    ResponElimina
  9. Pel que fa a l'ànima, pense com tu... encara que eixa resposta bé, no m'hi trobe còmoda...

    Aquesta imatge m'ha - anava a dir captivat, però no. m'ha pertorbat. em pertorba.

    També m'ha fet pensar -a part de la ment i el cos- en la separació d'un tros de la teua vida, en la no integració d'aquest, i també en els dibuixos de xiquets amb esquizofrènia, dibuixos de cossos pintats una part de blanc i una de negre...

    ResponElimina