TRUJILLO, Joan dins The charm of light
El meu tema preferit: el contrast, la complementació entre la roca, l'element més feixuc, que toca més de peus a terra, i el vol dels ocells, allò més eteri. Per a mi tocar de peus a terra bàsicament és treballar, casar-se, i tenir fills. El vol dels ocells és, per exemple, tenir un bloc.
Ja ho diu el tòpic: com la gavina, voldria ser. Però també em plauria la perspectiva del penyal. Gràcies.
ResponEliminaLa penya dura acull nius fràgils. El mar, immens i profund, sosté barquetes i veles.
ResponEliminaÉs cert, tot es complementa.
Jordi i Olga: A mi tant m'és treballar com fer feina, però hi ha coses que no em fan sentir esclava, encara hi ha diferències. Gràcies pels comentaris!
ResponEliminaQuè maco el que dius, ets genial!
ResponEliminaA mi m'encanta que tinguis aquest bloc, bell i sublim, preciós de veres, sense cap mena de dubte un dels meus preferits.
Bona tarda, Helena.
Gemma: T'agraeixo el que em dius. No et pensis pas que m'ho tinc cregut!
ResponEliminaHi ha casos de treballadors, casats i amb fills que decideixen, un bon dia, empendre el vol per aconseguir tocar de peus a terra. Em sembla que era alguna cosa així.
ResponEliminaGregori: també et pots quedar amb la superfície del mar, mirant de tocar de peus a terra. El que tu dius seria una paradoxa, com n'hi ha moltes.
ResponEliminaJo sóc dels que es miraria la penya mentre decideix si alça el vol o navega sobre les ones. Segurament la tramuntana m'acabaria esclafant sobre la penya.
ResponEliminaAlyebard: és el pes de la gravetat, que ens esclafa contra les roques encara que no ho volguem.
ResponElimina