divendres, 6 de maig del 2011



GALLEGO, Albert

En el Renaixement, s'acostuma a interpretar la llimona com la relació entre dues persones, que d'entrada és atractiva, i acaba esdevenint amarga. No hi ha mitja llimona, com es vol que hi hagi mitja taronja... la llimona, amb molta aigua o sucre.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. Alyebard6 de maig del 2011, a les 14:43

    Molt bona imatge, la de no cercar la mitja llimona. De fet no cal, la vida ja ens en porta unes quantes abans de trobar la mitja taronja.

    ResponElimina
  2. GEMMA6 de maig del 2011, a les 15:46

    Això de la mitja taronja no està passat de moda? Millor cercar taronges senceres.

    I pel que fa al gust doncs... jo sempre he preferit el de la llimona.

    Bon cap de setmana, Helena i companyia!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)