dimarts, 27 de març del 2012
ANDRE, Carl. 11th Copper Sum, 2008 dins André Simoens Gallery
La cantonada és com l'horitzó, allà on conflueixen dos plans. La distància més curta entre dos punts és la recta (la diagonal entre dues puntes d'un quadrat). Els esglaons són també la manera que tenim les persones d'arribar a allò més elevat, són un terme mig. Els esglaons són plans, simbòlics, i el marró càlid és limitat, sembla que creixi sobre el gris fosc. L'escala és un motiu universal de l'art, molt bell a més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que ben explicada aquesta obra. No ho hauria pensat així, però fa sentit. L'escala serveix per anar d'un pla a l'altre de l'horitzó. Dos plans de l'horitzó artístic, en aquest cas. Molt bell, sí.
ResponEliminaM'alegro que t'agradi, és una interpretació més dins un ventall de possibilitats.
EliminaIncreïble, els teus ulls veuen molt més dels que els meus perceben. Així ha de ser, uns equilibren les mancances dels altres. Genial!!!
ResponEliminaFaig el que puc, Dafne!
EliminaEts bona crítica d'art. Un petó!
ResponEliminaUn petó, Núria, molt agraïda.
EliminaEls esglaons donen molt de joc a l'hermeneuta.
ResponEliminaHas d'escriure sobre el que coneixes, deia Jordi Llavina. El motiu de l'escala m'agrada molt, tant en aquesta entrada com en l'anterior l'he fet servir!
Elimina