divendres, 16 de març de 2012

CALLEJA, Javier. Dins Galería Alfredo Viñas

Diuen que en un poema no hi pot sortir mai la paraula "follar". Sobta aquesta obra que envia tothom a que li ho facin en anglès (l'autor no n'és pas, d'anglès). Ja deu tenir una certa edat: Margarit diu "malfia't del vell que no renega". Al final de les lletres hi ha un objecte inapreciable com el que sol sortir en altres obres del mateix autor, que no puc veure què és, tot i que fa més artístiques les pintades. Aquesta és una obra que allibera de manera molt basta.

18 comentaris:

  1. Benaventurat Margarit i els ulls que l'acaricien: cada blog que obro avui l'esmenta. Cada cor el conté.

    ResponElimina
  2. M'ha tornat tota la vermellor del blog anterior.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya! És per posar-se vermell i més! Però és devertit, si més no.

      Elimina
  3. Qu'els bombin. I continua sent poètic, però no molt bell.

    ResponElimina
  4. És impactant, sembla la típica pintada que es fa al carrer (Imbècil qui ho llegeix, o alguna cosa així, però en un altre context, més artístic, descol·loca i esdevé molt més provocativa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben veritat el que dius, Sílvia. Per això m'ha sorprès aquesta obra que no ho sembla.

      Elimina
  5. això de "follar no pot eixir a un poema" no és cert, ja fa temps que això s'ha superat, però hi ha poetes que creuen que provoquen si utilitzen este tipus de paraules... en fi, el provocador no és la bellesa? ;)

    M'ha agradat l'obra, per això que diu Sílvia, pel context. Si ho veus al carrer, doncs no diries que és art, no?

    Coralet

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com qui diu que la poesia no pot ser divertida (tu mateixa dius que és una cosa seriosa), segur que hi ha excepcions per tot. És veritat que el que més colpeix al capdavall és la bellesa, perquè de lletjor en som envoltats. Però de tant en tant, et pots saltar el règim, penso.

      Elimina
    2. Doncs jo crec que si ho vegés al carrer també pensaria que és art, sempre que captés la meva atenció.
      Crec que és una llàstima que en català no utilitzem més sovint l'expressió "que et follin"...
      salut!

      Elimina
    3. A mi aquesta paraula no m'agrada gens, però en anglès no m'agredeix tant.

      Elimina
  6. Personalment pense que els eufemismes i les metàfores tant a la poesia com a l'art l'enriqueixen més que no dir les paraules crues i dures pel seu nom!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, Joana, m'has convençut.

      Elimina
  7. Si es diu tot pel seu nom la poesia s'haurà de morir, com diuen els prosaics ( que els bombin a ells, també, què plastes! )

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc m'agraden els prosaics, però Gabriel Ferrater em posa nerviosa.

      Elimina
  8. Jo procure ser molt rigorós en la forma (metrica, rima, vocabulari) i molt salvatge en el contigut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben trobat, així hauria de ser sempre.

      Elimina
  9. això de poesia seriosa, jo ho dic irònicament, ja que el meu blog no s'hi fa poesia malauradament ;)

    és de veres que en els poemes normalment s'ha de buscar, crec jo, no dir el que es vol dir directament perquè arribe directament. si no, seria prosa.
    bona nit!

    ResponElimina