NÚÑEZ, Marina S.t. (Ciencia ficción) dins Galería Alejandro Sales
Naixem, creixem, ens envolem, decaiem i morim. Igual com la vida d'un producte comercial. Em sobta molt el color vermell de fons. És irreal com la imatge d'aquesta figura humana volant. Roig de vida com L'edat roja de Margarit, que contrasta amb la fredor de la ciència ficció.
"Tot lo roig fa goig". No sé si és veritat la dita, també és el color de la sang. Però, sí que és veritat que el vermell és un color molt potent i que, en aquesta fotografia, pren tot el protagonisme de fons. M'agrada la idea del roig com a esclat de vida.
ResponEliminaExacte, el vermell el color de la sang, i per tant de la vida. "Al blau tot li escau", diu una altra dita.
EliminaNo és vermell.
ResponEliminaÉs roig.
Fa molt d'efecte.
Sí, el roig del Raimon!
EliminaSóc tu dins tu,
ResponEliminael glòbul vermell fos.
Ric de ser roig.
Ahir vam estar practicant els haikus a classe.M'encanten!
M'agrada que en facis un haiku, jo quan puc també.
EliminaTambé em sorprén el roig, símbol de vida?, la sang que ens córre per les venes...M'ha agradat molt el Naixem, creixem, ens envolem, decaiem i morim, ben descriptiu d'aquests homenets de la imatge!.
ResponEliminaSol ser així, normalment. Espero arribar-hi, a la decadència.
EliminaEl vermell rabiós,a mi, em suggereix la imatge en negatiu, com aquelles pel·licules revelades que cada cop desconeixerem més. Sospito que ja la generació que tot just comença ara estudis superiors ni sabrà de què parlo.
ResponEliminaPotser les estranyes ales reforcen aquesta impressió meva, com si fossin negatius que propulsen el frustrat vol.
El vermell també podria remetre a un sol naixent o en ocàs, i aleshores estaríem davant un Ícar modern que prova unes ales de cel·luloide.
Molt bo, Eduard. Jo sí que les conec, les pel·lícules revelades en fons vermell. És una imatge propulsada per la mateixa imatge. La idea de l'Ícar també m'agrada.
Elimina