L'art és inútil, aquesta és la seva grandesa: escapar de l'utilitarisme obrint portes a enlloc. I és enlloc on comença el que ens manca, perquè és el que (encara) ens és desconegut. La imatge i el teu haiku em porten a l'Stairway to Heaven dels Zeppelin: YOUR STAIRWAY LIES ON THE WHISPERING WIND AND AS WE WIND ON DOWN THE ROAD OUR SHADOWS TALLER THAN OUR SOULS THERE WALKS A LADY WE ALL KNOW WHO SHINES WHITE LIGHT AND WANTS TO SHOW HOW EVERYTHING STILL TURNS TO GOLD AND IF YOU LISTEN VERY HARD THE TUNE WILL COME TO YOU AT LAST WHEN ALL ARE ONE AND ONE IS ALL TO BE A ROCK AND NOT TO ROLL
L'enlloc és com la lluna, inaccessible, "a lady we allknow/ who shines white light", i es troba en "the whispering wind". Molt bo el final, "to be a rock and not to roll", la inutilitat de l'art, en definitiva. Gràcies, Eduard.
L'art és inútil, aquesta és la seva grandesa: escapar de l'utilitarisme obrint portes a enlloc. I és enlloc on comença el que ens manca, perquè és el que (encara) ens és desconegut.
ResponEliminaLa imatge i el teu haiku em porten a l'Stairway to Heaven dels Zeppelin:
YOUR STAIRWAY LIES ON THE WHISPERING WIND
AND AS WE WIND ON DOWN THE ROAD
OUR SHADOWS TALLER THAN OUR SOULS
THERE WALKS A LADY WE ALL KNOW
WHO SHINES WHITE LIGHT AND WANTS TO SHOW
HOW EVERYTHING STILL TURNS TO GOLD
AND IF YOU LISTEN VERY HARD
THE TUNE WILL COME TO YOU AT LAST
WHEN ALL ARE ONE AND ONE IS ALL
TO BE A ROCK AND NOT TO ROLL
L'enlloc és com la lluna, inaccessible, "a lady we allknow/ who shines white light", i es troba en "the whispering wind". Molt bo el final, "to be a rock and not to roll", la inutilitat de l'art, en definitiva. Gràcies, Eduard.
EliminaÉs tan inútil que acaba essent molt útil.
ResponEliminaCosta de trobar una resposta al teu nivell, Jordi. Això que dius és una paradoxa, la de la poesia social.
EliminaL'escala cap al cel porta al cel i els poemes a la poesia. Tens raó, enlloc.
ResponElimina