dilluns, 5 de març del 2012


Juan Carlos Román El ojo derecho de Picasso Galería Alejandro Sales

L'ull del geni. No pas de color carn, el voltant, sinó de blau immaterial. En pinzellades maldestres, però expressives, picassianes, menys la nineta, molt realista, que reflecteix alguna llum, com ho fa l'artista. La intel·ligència, el sentiment d'aquesta mirada és evident.
Publicat per a

12 comentaris:

  1. Quadern de mots6 de març del 2012, a les 8:22

    m’agrada la força que desprèn

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 de març del 2012, a les 8:25

      A mi també m'agrada molt. M'agrada de trobar mirades amb aquesta força.

      Elimina
    2. Sílvia 6 de març del 2012, a les 9:08

      És veritat, hi ha mirades que configuren rostres. És un ull viu!

      Elimina
    3. Helena Bonals6 de març del 2012, a les 9:11

      És un ull viu, tot i ser art.

      Elimina
  2. cantireta6 de març del 2012, a les 10:26

    Em mira...caram, sembla que em conegui de fa temps...

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca6 de març del 2012, a les 12:39

    Però quina llum?
    Em sona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 de març del 2012, a les 13:03

      Et sona perquè els autors escriuen sempre la mateixa obra... Els teus ulls també transmeten intel·ligència, ja ho deus saber.

      Elimina
  4. Anònim7 de març del 2012, a les 14:48

    I també desprèn un cert aire sinistre, ocult, terrible, allò que el genis poseeixen i ens mostren en compte gotes.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals7 de març del 2012, a les 15:08

    Molt ben observat, Gregori.

    ResponElimina
  6. Anònim6 de maig del 2012, a les 21:57

    Gracias por vuestros comentarios, agradezco que os guste mi pintura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 de maig del 2012, a les 22:15

      Felicitats per pintar així! Gràcies per permetre'm de posar la teva pintura aquí.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)