divendres, 11 de maig del 2012

LEPPÄLÄ, Anni. Línia (pati), dins Barbara Gross Galerie


Una línia que separa dalt i baix, llum i foscor. Una línia delicada, gairebé impalpable, però que hi és. Entre els que suren i els que no poden seguir.

17 comentaris:

  1. Davant de casa tenim una d'aquestes línies que ens separen el paisatge ...un petó!

    ResponElimina
  2. La línia que travesa el funambolista solitari per tal d'evitar les tenebres i anar a la recerca de la llum.

    rien va plus

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bon comentari, Gregori.
      Em pots explicar el "rien va plus"?

      Elimina
  3. Jo tinc la del balcó. Sensatesa, n'hi dic jo.
    Que saps quants i qui som, demà?

    ResponElimina
  4. Cinc, sou, més els meus pares, la meva germana i jo. El Miquel Àngel l'hi compto?

    ResponElimina
  5. No en sé res. Al poble no té Internet, posa dues cadires i més tall, i si no repetim, ho congeles o per sopar...

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. Jordi: aquesta paraula és en el títol d'un llibre de Folch i Camarasa que vaig comprar a la fira del llibre antic i d'ocasió. Encara no l'he llegit.

      Ara ja sé què vol dir!

      Elimina
  7. Línia divisòria, castradora, dissuassòria.

    ResponElimina
  8. Línea per fer equilibris, com a vegades toca, entre la foscor i la claror o els clar-obscurs...

    ResponElimina
  9. Bon dia Helena, tens un link en forma de postal, a casa meva.

    Un plaer, llegir-te.

    ResponElimina