Un mirall que en reflecteix un altre, l'obra i el lector. Els núvols són un procés pel que passa l'aigua de la terra, que tard o d'hora hi tornarà en forma de gotes, com de versos. Que no són res més que el resultat de l'evaporació, la idealització de la vida.
Aquests jocs de miralls m'agraden molt, sobretot per com els interpretes. Sempre penso, com s'ho fa?
ResponEliminaSílvia,
Eliminaestic molt enamorada del que faig, tot i que a voltes sóc força mediocre!
Sense la idealització la vida resultaria molt monotona, sense el vers no hi hauria poesia, sense art, tot seria molt material.
ResponEliminaL'ésser necessita recrear-se en l'obra que contempla per sobreviure, la necessita com l'aire que respira.
Molt ben trobat, Helena.
Ho enllace al face d'Adrià, si et sembla bé,
Joana,
Eliminaveig que quatre persones han enllaçat l'entrada a google+. Gràcies per enllaçar-la amb l'autor. Això sí que no és monotonia!
No sé explicar amb paraules el que sento en llegir com interpreteu les meves fotos, només puc dir que m'encanta. Moltíssimes gràcies xiques!
ResponEliminaAdrià,
Eliminaaquesta foto és especialment captivadora, es mereix la millor interpretació!
Idees molt fugisseres.
ResponEliminaJordi,
Eliminaidees molt fugisseres, que tornen.
M'agrada la poesia que li poses en la interpretació. Una abraçada!
ResponEliminaNúria,
Eliminala poesia que tu hi poses amb el teu comentari.
Una abraçada!
Hi ho fas molt bé! gairabé és com si parlessis per l´artista.
ResponEliminaÉs preciosa la foto!
Bona nit...uns bessets!
sa lluna,
Eliminasí que és preciosa, la foto, molt inspiradora. Ella parla i jo escolto.
I en principi fou el pensament tèrbol, i al capdavall s'esdevingué la claror.
ResponEliminacantireta: sí, així és la creació, passar dels núvols a la claror de la bellesa. M'agrada molt el teu comentari.
Elimina