dissabte, 7 de juliol del 2012

PALAO, José Ángel. Dins galerie bärbel grässlin 


Una gota de delicadesa enmig de la duresa de la vida. Una gota a punt de caure, efímera com la felicitat.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

11 comentaris:

  1. cantireta7 de juliol del 2012, a les 12:47

    Caurà. Però mentre, gaudim-ne.

    ResponElimina
  2. Verba volant, scripta manent8 de juliol del 2012, a les 12:07

    Sempre hi haurà una mica de dolcesa enmig de la duresa de la vida. Al llarg de la vida hi hauran moltes dolceses que esdevindran un mateix sospir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de juliol del 2012, a les 9:47

      Verba volant, scripta manent: sempre hi ha vels de felicitat per sobre de la duresa de la vida, per sort!
      Gràcies pel comentari.

      Elimina
  3. sa lluna8 de juliol del 2012, a les 15:57

    Efímera gota, però no menys bella mentre hi és, després perdurarà en el record.

    Bona tarda!

    ResponElimina
  4. Marta8 de juliol del 2012, a les 16:04

    Tens raó, com la felicitat que dura el que dura un batec de cor, M'ha agradat molt! fa poquet que he descobert "casa teva" i tens un bloc molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de juliol del 2012, a les 9:49

      La felicitat autèntica dura com un batec del cor, és veritat. Benvinguda, Marta!

      Elimina
  5. Audrey8 de juliol del 2012, a les 19:14

    Al primer cop d'ull, he pensat que era un mitja lluna...
    M'agrada molt l'enquadrament i el color del cel de fons...

    ResponElimina
  6. Audrey8 de juliol del 2012, a les 19:16

    Al primer cop d'ull, pensava que era una mitja lluna :-)
    M'agrada molt l'enquadrament i el color de fons del cel.
    Cert, els moments de felicitat són efímers...un regal gaudir-ne i compartir-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de juliol del 2012, a les 9:50

      Audrey: una gota o la lluna vénen a ser el mateix, molt ben trobat.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)