Sempre la mateixa dificultat. Et mereixes el cel, però te l'has de guanyar. Darrere el senyal d'STOP vénen els núvols, i més al darrere, la idea de l'amor, com en un poema.
sa lluna: trobar l'amor té la mateixa dificultat que interpretar, que també és estimar. No és el mateix llegir un poema o un llibre que escoltar què diu.
Marta: sí, encara que faci patir val la pena, aquest amor, però no pas quan t'asfixia. A vegades l'asfíxia pot ser temporal, i és un infern que pot portar al cel a la llarga.
Tan lluny és l´amor?
ResponEliminaI que hem de fer per guanyar-lo?
Si no tenim amor no en podem donar,
aquest és l´únic obstacle...crec.
Molt bon dia, Elena!!
sa lluna: trobar l'amor té la mateixa dificultat que interpretar, que també és estimar. No és el mateix llegir un poema o un llibre que escoltar què diu.
ResponEliminaMolt bon dia, sa lluna!
M'agrada més el que hi ha darrera l'stop, l'amor encara que a vegades ennuvolat.
ResponEliminaMarta: sí, encara que faci patir val la pena, aquest amor, però no pas quan t'asfixia. A vegades l'asfíxia pot ser temporal, i és un infern que pot portar al cel a la llarga.
EliminaL'alumini pesa poc però resisteix molt. Com el material de l'stop. Com els núvols en l'amor.
ResponEliminaBona comparació, cantireta. Els núvols a vegades són necessaris!
EliminaAquest stop és difícil de saltar, eh?! No hi ha amor sense esforç com no hi ha cel sense infern.
ResponEliminaSílvia: "res et serà donat sense esforç", diuen. No hi ha cel sense terra, que ja sol ser l'infern per ella mateixa.
Elimina