 |
| Dins l'exposició a CaixaFòrum, Cartografies contemporànies. Dibuixant el pensament |
La cara que és l'espill de l'ànima, el cap que conté el pensament, és lògic, al mateix temps que creatiu, que es mostri com un mapa, que és un element sempre molt abstracte. Que fa referència a la realitat de manera molt llunyana, tal i com aquesta imatge recorda un rostre. Els ulls són el que més la delaten, són el veritable espill.
Una idea molt original, no se m'hauria passat mai pel cap! I tens raó quan dius que és lògic i creatiu el fet que la cara sen's presente com un mapa.
ResponEliminaBen trobat!
Joana: no se t'hauria passat mai pel cap un cap com aquest!
EliminaÉs curiós que hi ha una expressió, "tenir la cara com un mapa" i mai no havia pensat realment en una cara de mapa com aquest. Me l'imaginava més com un mapa mut.
ResponEliminaSílvia,
Eliminaés veritat, a sobre hi ha paraules escrites! L'expressió que dius no sé d'on prové. És curiosa, em sembla que es refereix a tenir la cara plena de granets.
Si, a mi quan d'adolescent me'ls tocava o rebentava em deien que m'hi quedaria. Però crec que també pot ser quan algú l'han apallissat i té la cara plena de bonys i blaus.
EliminaSempre m'han donat esgarrifança els cossos etiquetats, ja quan estudiava anatomia ... deu ser que la meva visió de l'ésser humà passa de les paraules i s'entén com una gran llum, la que transmeten per si sols.
ResponEliminaMolt bon dia, nina!
sa lluna, jo no recordo haver estudiat anatomia, però entenc el que dius.
EliminaBona interpretació facialartística! Un petó, Helena!
ResponEliminaNúria, és una interpretació de la interpretació!
EliminaDesprenem escalfor del front, del nas i de la boca. Del pensament i l'alè que s'inspira i s'expira. La resta del cos es refreda cap a l'exterior del mapa. Curiós...
ResponEliminacantireta,
Eliminasón les parts de la cara que sobresurten. Però és curiós que siguin aquestes.